És una oportunitat per fer balanç i, sobretot, per recordar que el sindicalisme va néixer precisament per combatre les injustícies.
Avui, 20 de febrer, es commemora el Dia Mundial de la Justícia Social, una data que les Nacions Unides van instituir el 2009 per posar el focus en un dels reptes més persistents de les societats contemporànies: la desigualtat. Una desigualtat que no és un accident ni una fatalitat, sinó el resultat de decisions polítiques i econòmiques concretes.
Les dades continuen sent eloqüents. A Catalunya i a l’estat espanyol, la bretxa salarial entre homes i dones continua existint. La temporalitat laboral, tot i les reformes, continua afectant de manera desproporcionada els joves i els treballadors dels sectors menys qualificats. I l’habitatge, que hauria de ser un dret, s’ha convertit en un luxe per a moltes famílies treballadores. A escala global, el panorama tampoc convida a l’optimisme fàcil: l’1% més ric del planeta acumula una riquesa que hauria semblat obscena fins i tot als economistes més liberals de fa unes dècades, mentre milions de persones treballen jornades extenuants a canvi de sous que no els permeten cobrir les necessitats bàsiques. Parlar de justícia social sense parlar d’aquestes xifres seria parlar de res.
En aquest context, el sindicalisme independent té més sentit que mai. La USOC, que des del 1966 ha defensat els drets dels treballadors i treballadores de Catalunya sense dependències de cap central estatal, continua entenent que la justícia social no cau del cel: es negocia, es reivindica i, quan cal, es combat. No n’hi ha prou amb proclames.
Cal presència als centres de treball, als convenis col·lectius, a les taules de negociació. Cal que els treballadors tinguin veu i que aquesta veu sigui escoltada. I cal, també, que les institucions compleixin el seu paper: regular, redistribuir i garantir els drets que massa sovint queden en paper mullat.
Avui ho recordem. Demà, continuem treballant per fer-ho possible.