A finals dels anys 50, en una època difícil per a molts, diversos col·lectius de treballadors van començar a articular una alternativa sindical per fer front a la manca de llibertat. L’any 1961, amb l’aprovació de la CARTA FUNDACIONAL, es va crear definitivament la UNIÓ SINDICAL OBRERA.
Durant la segona meitat de la dècada, es va organitzar la UNIÓ SINDICAL OBRERA DE CATALUNYA (USO de Catalunya), a partir de joves treballadors que no havien patit la tragèdia de la Guerra Civil. L’objectiu era omplir el buit deixat per la desaparició violenta de les centrals sindicals tradicionals, que havien tingut una gran influència a Catalunya.
En aquells anys, la Unió Sindical Obrera va participar activament en les lluites reivindicatives de les empreses, els sectors laborals i els moviments socials que treballaven per la instauració de la DEMOCRÀCIA. Així, va contribuir a reconstruir el moviment sindical organitzat, fonamentat en la independència i l’autonomia sindical.
Durant el tardofranquisme, la Unió Sindical Obrera es va convertir en un moviment sindical potent, present en múltiples empreses d’arreu del país, i va jugar un paper actiu en la cerca d’una solució política per al futur de l’Estat Espanyol.
En aquella època, i mantenint la voluntat unitària que ha caracteritzat l’USO, es van articular accions sindicals puntuals amb diverses organitzacions sindicals clandestines, com la Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC). A nivell estatal, es va fundar la Coordinadora d’Organitzacions Sindicals (COS).
Després de la seva legalització l’any 1977, a Catalunya, l’USO s’ha reafirmat com una alternativa sindical independent, autònoma, nacional i plural, amb la perspectiva d’ocupar l’espai sindical representatiu que li correspon per història, treball i compromís amb el moviment sindical de Catalunya. En el context de la transició democràtica, diverses organitzacions sindicals a Catalunya van coincidir en la necessitat de confluir cap a una alternativa sindical més àmplia i eficaç.
CARTA FUNDACIONAL USOC 1961
Els nostres trets d’identitat
La USOC, a través dels seus congressos, ha definit la seva concepció i filosofia com una alternativa sindical diferenciada, basada en els següents principis:
-
Sindicat de classe: Rebutgem qualsevol sistema econòmic o polític que afavoreixi l’explotació dels treballadors. Lluitem per una transformació profunda de les estructures socials i econòmiques per aconseguir la millor qualitat de vida per a tots els treballadors.
-
Sindicat confederal: La USOC forma part de la Confederació Sindical USO, mantenint els seus vincles dins l’Estat Espanyol.
-
Sindicat democràtic: Defensem la democràcia interna i promovem la participació de tots els membres en les decisions.
-
Autonomia sindical: Som totalment independents dels partits polítics, del govern i de la patronal. Garantim aquesta independència amb incompatibilitats estatutàries, prohibint que un càrrec sindical sigui, al mateix temps, un càrrec polític.
-
Sindicat nacional: Treballem per als drets dels treballadors de Catalunya, mentre mantenim la solidaritat amb els de la resta de l’Estat Espanyol.
-
Pluralisme: Som oberts a tots els treballadors, respectant la diversitat de concepcions polítiques, filosòfiques i religioses. El pluralisme és un enriquiment per a la nostra activitat sindical.
-
Internacionalisme, que manté lligams solidaris amb totes les organitzacions sindicals del món en la recerca del progrés dels pobles i d’un ordre social, internacional, just i solidari. La USOC és part integrant, dins de l’Estat Espanyol, de la Confereración USO la qual és membre de la Confederació Europea de Sindicats (CES) la màxima organització sindical del continent amb 83 sindicats de 36 països i a la Confederació Sindical Mundial (CSI), que amb les seves federacions sectorials i professionals, apleguen més de 175 milions de treballadors de tot el món.
La USOC, per tant, és l’alternativa sindical que reafirma l’autonomia sindical, els pluralisme en les idees i la solidaritat, reivindicant a la vegada un marc propi de les relacions laborals per a Catalunya. Cal tenir en compte que Catalunya, com Euskadi i Galícia, són nacionalitats històriques on es fa palès que existeix un espai sindical propi que la USOC està compromesa a integrar.