La USOC impulsa una jornada sobre risc climàtic i risc laboral per dotar d’eines pràctiques la representació sindical davant les emergències ambientals.
L’impacte de fenòmens climàtics extrems com les DANA, les Filomenas o les onades de calor recurrents sobre la salut i la seguretat de les persones treballadores ha posat en evidència les limitacions del sistema actual de prevenció de riscos laborals, especialment d’una Llei 31/1995 que queda clarament tensionada davant l’acceleració del canvi climàtic.
En aquest context, el marc normatiu vigent —especialment després de l’aprovació del RD-l 8/2024— obre una finestra d’oportunitat per incorporar el canvi climàtic com a element central de la negociació col·lectiva. Això implica un canvi de paradigma: la gestió del risc climàtic no pot continuar depenent únicament de criteris empresarials, sinó que ha de traduir-se en protocols vinculants i mecanismes col·lectius de protecció real, que evitin situacions en què les persones treballadores es vegin obligades a escollir entre la seva salut i el seu salari.
En aquest marc, la USOC impulsa una Jornada formativa el 28 d’abril, centrada en el canvi climàtic com a risc laboral emergent, amb l’objectiu de reforçar la formació i les eines dels delegats i delegades de Seguretat i Salut davant aquesta nova realitat. Aquesta jornada té com a finalitat que la representació sindical conegui de manera pràctica què cal fer davant les alertes climàtiques, els avisos meteorològics i les situacions de risc derivades de fenòmens extrems. Pots inscriure’t en aquest enllaç.
Un nou escenari de protecció laboral davant la crisi climàtica
Traslladar aquesta lògica a la negociació col·lectiva implica reforçar de manera substancial els mecanismes de protecció i adaptar-los a una realitat cada vegada més inestable.
Un dels elements clau és el reconeixement del permís climàtic garantit, que ha de permetre fins a quatre dies retribuïts quan no sigui possible accedir al lloc de treball o quan les autoritats recomanin restringir la mobilitat. Aquest permís ha de ser clarament no recuperable i sense impacte salarial, evitant que la inactivitat forçada recaigui sobre les persones treballadores. En cas que la situació s’allargui, l’empresa ha d’activar els mecanismes corresponents, com els ERTO per força major climàtica. En paral·lel, el teletreball s’ha de consolidar com una mesura preventiva real en aquells sectors on sigui viable, amb una aplicació flexible i adaptada a les circumstàncies personals.
Aquest nou escenari també exigeix protocols d’actuació que vagin molt més enllà de la declaració d’intencions. No poden ser documents genèrics, sinó instruments operatius que regulin de manera clara la interrupció immediata de l’activitat en cas de perill greu i imminent, tal com estableix l’article 21 de la LPRL. En aquest sentit, és fonamental garantir la protecció jurídica de les decisions de paralització adoptades per la representació sindical o per les pròpies persones treballadores, sempre que hi hagi risc evident.
Aquests protocols han d’incloure mesures concretes d’autoprotecció, vies d’evacuació definides i la identificació de tasques prohibides en episodis d’alerta taronja o vermella. Igualment, cal avançar cap a un model preventiu real en episodis de calor extrema, amb adaptacions horàries, espais de descans adequats i la creació de refugis climàtics als centres de treball quan sigui necessari.
Un altre element clau és el dret d’informació i alerta primerenca per part de la representació sindical. Les empreses han de disposar de sistemes de seguiment meteorològic actiu, incorporar les recomanacions de les administracions i comunicar de forma clara com es gestionarà cada nivell de risc. Aquesta informació ha de ser accessible, anticipada i útil, evitant la improvisació en situacions crítiques.
En aquest mateix marc de transformació, emergeix amb força la necessitat d’incorporar la figura del Delegat o Delegada de Medi Ambient, encarregat de supervisar els plans d’adaptació climàtica i la mobilitat sostenible dins de l’empresa. Aquesta figura ha de treballar de manera coordinada amb la representació de prevenció, assegurant que la transició ecològica no es faci a costa de la salut ni de les condicions laborals.
Els efectes del canvi climàtic també impacten en la salut mental i psicosocial de les plantilles. Per això, és necessari incorporar aquests riscos dins les avaluacions psicosocials, garantir suport psicològic després d’intervencions en catàstrofes i establir mecanismes de protecció de rendes que redueixin la incertesa econòmica en contextos d’emergència.
Finalment, la formació juga un paper clau en aquest nou escenari. En aquest sentit, la jornada impulsada per la USOC el 28 d’abril sobre canvi climàtic i risc laboral esdevé un espai clau per reforçar el coneixement sindical en matèria d’alertes meteorològiques, avisos climàtics i actuacions dels delegats i delegades de Seguretat i Salut. Aquesta formació ha de permetre passar del coneixement teòric a l’acció pràctica davant situacions d’emergència climàtica real.