Denunciem les hores extres no pagades, tant interioritzades en alguns sectors, i que violen els drets laborals i la dignitat dels treballadors.
Les hores extres no remunerades són una realitat que afecta treballadors i treballadores de tots els sectors a Catalunya. Massa sovint, les empreses fan els ulls grossos i converteixen l’excepció en rutina. Molts treballadors i treballadores acumulen hores de més sense que aquestes es reconeguin ni es paguin, una situació que la USOC denuncia com un problema estructural que cal abordar amb urgència.
El problema es repeteix en àmbits molt diversos. Al sector del comerç, el personal es queda més enllà del tancament per quadrar caixa, reposar producte o atendre els últims clients. A l’administració pública, molts empleats públics s’emporten feina a casa per complir amb terminis, tramitacions o objectius imposats sense tenir en compte els recursos humans disponibles. Al sector sanitari, la manca de relleus o el dèficit crònic de professionals provoca jornades interminables. I en empreses de serveis, oficines o tecnològiques, és habitual que es continuï treballant des de casa responent correus o missatges fora de l’horari laboral.
En tots aquests casos, el problema és doble: aquestes hores no es paguen i, sovint, ni tan sols es registren. Això genera una falsa percepció de productivitat i una cultura de la disponibilitat permanent, que acaba normalitzant l’explotació i diluint els límits entre la vida personal i la feina.
Des de la USOC reclamem que es compleixi la llei, però també que s’adoptin mesures concretes i valentes per posar fi a aquesta situació. Cal un registre horari efectiu, transparent i auditable a tots els sectors, amb controls reals per part de la Inspecció de Treball i sancions dissuasòries per a les empreses que incompleixin la normativa. Cal també que les direccions empresarials i les administracions públiques assumeixin la seva responsabilitat: si hi ha hores extres de manera continuada, el que hi ha és un problema estructural de manca de plantilla o d’una mala organització del treball.
A més, és imprescindible garantir protecció real per a les persones treballadores que denuncien aquestes situacions, ja que la por a represàlies continua sent una barrera que impedeix visibilitzar el problema. Denunciar no ha de comportar risc; ha de ser un dret exercit amb seguretat.
Cal canviar cultures
La idea de que “quedar-se una estona més” és sinònim de compromís o d’implicació amb la feina. Aquesta cultura del “sempre disponible” ha anat calant en moltes empreses i sectors, i ha acabat convertint una situació anòmala en un hàbit assumit. Però cap persona hauria de sentir-se culpable per plegar a la seva hora. La professionalitat no es mesura pel nombre d’hores que passem al lloc de treball, sinó per la qualitat i el valor de la feina feta. Normalitzar la sobrecàrrega només condueix a més estrès, més cansament i menys vida fora de la feina.
Les hores extres no pagades no són un detall menor. Són un problema de salut laboral, perquè allargar les jornades genera estrès, fatiga i burn-out. Són també un problema d’igualtat, ja que sovint recauen de manera desigual sobre determinats col·lectius —com les dones o el personal més precari— que es veuen pressionats a “donar més” per mantenir la feina. I, finalment, són un problema de dignitat, perquè el temps és vida, i el temps de treball ha de ser respectat i remunerat com cal.
Des del sindicat seguirem treballant perquè el temps de treball sigui real, just i limitat, i perquè cada hora de feina tingui el reconeixement que mereix. Treballar més del compte no pot ser la norma, i regalar hores mai no pot ser l’opció.
Hores extres sense reconeixement; una realitat que cal canviar. VERSIÓ PDF.