A la USOC, continuem posant el focus en la lluita per la igualtat i la dignitat de totes les persones, especialment de les dones, que pateixen diverses formes de violència masclista en el seu dia a dia.
Una eina clau per entendre aquesta realitat és la Piràmide de la Violència, un concepte sociològic que ens proporciona una mirada global sobre com es construeix, es manté i es normalitza la violència masclista en la nostra societat. Aquesta piràmide no només identifica els actes més evidents i greus —com les agressions físiques o els feminicidis—, sinó que també posa el focus en aquelles formes de violència estructural més subtils i invisibilitzades que sovint passen desapercebudes, però que són essencials per sostenir tot el sistema.
La piràmide mostra que la violència no comença amb un cop o una amenaça, sinó molt abans: amb actituds, discursos i estructures que perpetuen la desigualtat entre dones i homes. Estem parlant de rols de gènere imposats, de l’humor sexista, del llenguatge excloent, de la hipersexualització, de la bretxa salarial, o de la càrrega invisible que recau sobre les dones en l’àmbit domèstic i familiar. Totes aquestes formes de discriminació, per més quotidianes que semblin, són la base sobre la qual s’aixequen les expressions més dures i visibles de la violència.
Aquesta piràmide mostra com la violència més extrema —com els assassinats— no apareix de manera aïllada, sinó que està sustentada per una base de violències estructurals i invisibilitzades que la legitimen i la fan possible. La piràmide s’estructura de la següent manera:
- Patriarcat: És la base del sistema, un model organitzatiu econòmic i social que perpetua la dominació masculina i la divisió sexual del treball. Sense aquest fonament, la resta d’estructures de violència no tindrien cabuda.
- Micromasclismes: Actituds subtils però persistents com els estereotips de gènere, l’humor sexista o l’ús d’un llenguatge discriminatori. Sovint es toleren i normalitzen, però són la porta d’entrada a formes de violència més greus.
- Agressió verbal: Amenaces, insults, humiliacions o crits que busquen sotmetre o controlar la dona. Malgrat no deixar marques físiques, tenen un profund impacte emocional.
- Agressió física: L’expressió més visible del poder violent, amb cops, abusos o violacions. És la part que més es denuncia, però només és la punta de l’iceberg.
- Assassinat: La màxima expressió de la misogínia i de la violència de gènere. L’última conseqüència d’un sistema que ha fallat a tots els nivells anteriors.
És fonamental entendre que tota expressió de violència masclista està connectada, i que per erradicar la part més visible, hem d’abordar amb fermesa les estructures que la sostenen. Això vol dir treballar des de la base: amb educació, sensibilització i accions concretes dins i fora de l’àmbit laboral.
Des de la USOC, reafirmem el nostre compromís amb la igualtat i la tolerància zero envers qualsevol forma de violència contra les dones. Continuem treballant per un entorn laboral i social lliure de masclismes, des del més subtil fins al més brutal.
