El Dia contra el Treball Infantil coincideix amb l’aposta europea per la “Due Diligence” a les empreses perquè responguin davant les vulneracions dels drets humans.
El treball infantil, una trista realitat
A molts països del món els nens i joves són obligats a treballar des de ben petits des de fa dècades. Els governs mai han trobat solucions satisfactòries per a resoldre aquesta problemàtica, que cada vegada és més recurrent i alarmant. Molts d’aquests nois i noies no tenen accés ni a l’educació ni a les necessitats bàsics de tot ésser humà, com són la salut i l’alimentació.
Es veuen afectats milions de nens a tot el món, que veuen perduda la seva infància i no poden desenvolupar plenament el seu potencial. Molts d’aquests nens són sotmesos a treballs pesats, perillosos i que no es corresponen amb la seva edat, la qual cosa posa en risc la seva salut i el seu benestar.
Malgrat els esforços internacionals per combatre aquesta problemàtica, s’estima que encara existeixen al voltant de 152 milions de nens treballadors en el món, dels quals gairebé la meitat es troben en situacions de treball perillós.
Cada 12 de juny se celebra el Dia contra el Treball Infantil, amb l’objectiu de conscienciar sobre la situació de milions de nens i nenes a tot el món que es veuen obligats a treballar en condicions perilloses i perjudicials per al seu desenvolupament.
Enguany, aquest dia internacional contra el treball infantil coincideix amb l’aprovació, el passat 1 de juny, d’una nova directiva europea sobre la “due diligence” de les empreses. Aquestes han de respondre a les vulneracions tan greus als drets humans com és el cas del treball infantil.
A la USOC valorem positivament aquesta aprovació, que suposa un gran avanç sobre les responsabilitats en matèria de drets humans de les empreses de major grandària de la UE, si bé encara existeixen aspectes importants per incloure com la responsabilitat de les empreses del sector financer.
Com afecta l’aprovació de la “Due Diligence” al treball infantil?
La Plataforma per Empreses Responsables defineix la “due diligence” com un procés pel qual les empreses prenen les mesures necessàries i eficaces per a identificar, prevenir, mitigar, rendir comptes i respondre pels impactes negatius, reals o potencials de les seves pròpies activitats o de les seves cadenes de valor. Això inclou les filials, subcontractes, proveïdors i altres relacions econòmiques, en l’estat de procedència o en tercers països.
El passat 1 de juny, el Parlament Europeu va votar a favor d’una nova directiva sobre “due diligence” de les empreses, la qual cosa suposa una bona notícia a l’hora establir una sèrie de normes perquè les empreses identifiquin, previnguin i actuïn davant un possible impacte negatiu de la seva activitat, incloent-hi el causat pels socis de la seva cadena de valor, com a subministradors, encarregats de venda, distribució, transport o gestió de residus, entre altres. Un d’aquests impactes més negatius, és el treball infantil.
S’aplicarà a les empreses amb seu a la UE que tinguin més de 250 empleats i una facturació superior a 40 milions d’euros, així com a les matrius de més de 500 empleats i 150 milions d’euros de facturació global. Les empreses europees amb una facturació de més de 150 milions d’euros, dels quals almenys 40 milions hagin estat generats a la UE, també quedaran incloses.
La proposta inclou sancions per a les empreses que no compleixin aquestes regles. Es tracta de multes d’almenys un 5% de la facturació global d’aquestes empreses, mentre que les empreses no comunitàries que violin les normes quedarien excloses de les licitacions públiques de la UE.
Valoració final de la USOC
Valorem positivament el text aprovat perquè suposa un gran avanç en la regulació d’una matèria transcendental per a la protecció dels drets humans. Un dels aspectes més positius és que permetrà que els tribunals dels estats membres exigeixin informació a les empreses que han causat presumptament danys. Gràcies a això, serà més fàcil perseguir a les empreses per abusos contra els drets humans i el medi ambient.
Un altre aspecte positiu és la inclusió del sexe i la raça, entre altres factors, en la definició de col·lectius vulnerables, a més de la perspectiva de gènere en les consultes de parts interessades i mecanismes de reclamació.
