Ens manquen polítiques industrials.
L’alentiment de l’economia torna a frenar la creació d’ocupació i torna a destruir ocupació estable en sectors industrials i serveis.
L’origen de les actuals turbulències econòmiques prové de causes de naturalesa política, les guerres comercials i les incerteses ocasionades pel Brexit, i incideix sobre un malmès mercat de treball, afectat encara per la crisi i que no s’ha recuperat de les conseqüències d’un atur de llarga durada, un alt atur juvenil, desigualtat entre home dona ocasionades per les reformes laborals que ha deteriorat el treball amb més precarietat i amb uns baixos salaris.
Davant aquest escenari econòmic que no és de recessió les empreses anticipen les seves decisions preveient una situació negativa, que amb les seves decisions no fan més que agreujar presentant EROS amb alta afectació d’empreses industrials com: Nissan, Calsonic, Rotocayfo, Prysmian Group, Tyco, etc. Aquesta reacció que es realitza sense tenir en compte la responsabilitat social de les empreses i s’adopten mesures antisocials sense tenir en compte les greus conseqüències socials i territorials d’unes decisions que segueixen reproduint actituds del passat que és vetllar pels interessos dels accionistes sense tenir en compte el valor de l’esforç dels treballadors a aixecar les empreses i davant les dificultats futures la primera mesura és suprimir llocs de treball.
Això també posa en evidència la manca de polítiques industrials que no són capaços d’anticipar situacions per evitar situacions traumàtiques i queda en dubte el Pacte per la Indústria que no és útil per evitar aquesta cascada d’acomiadaments col·lectius en els sectors industrials.
En aquest sentit és fonamental defensar l’ocupació industrial i treballar per fer front a reptes molt importants com la robotització i els canvis en els processos productius i productes que s’han de fer per evitar els efectes del canvi climàtic que és el repte més gran que s’enfronta la humanitat al s. XXI.
La Federació d’Indústria d’USOC exigeix de les administracions i dels poders econòmics que encarin amb responsabilitat social aquests desafiaments i que no sigui la classe treballadora un cop més qui pagui les conseqüències de tot això.