La reforma de la jubilació flexible i demorada amplia opcions, però manté desigualtats pendents de resoldre.
El Govern ha aprovat una reforma de gran abast del sistema de jubilació flexible i demorada que entrarà en vigor el pròxim 28 d’agost. Els canvis pretenen afavorir la permanència voluntària de les persones treballadores en el mercat laboral i facilitar fórmules de compatibilitat entre pensió i feina.
Tot i això, des d’una perspectiva sindical, la nova regulació continua deixant interrogants oberts sobre l’equitat del sistema i manté limitacions que afecten especialment determinats col·lectius, com ara les persones treballadores autònomes.
La reforma ja està publicada al BOE el Reial decret 416/2026, de 27 de maig, i actualitza i incorpora novetats al règim jurídic de la jubilació flexible i modifica aspectes essencials de la jubilació demorada.
Aquesta norma culmina la reforma iniciada pel Reial decret llei 11/2024 i substitueix íntegrament l’anterior Reial decret 1132/2002, vigent durant més de 20 anys.
La jubilació flexible és una modalitat que permet que una persona ja jubilada torni a treballar. Així, es compatibilitza aquesta activitat laboral amb el cobrament d’una part de la seva pensió. El pensionista manté la seva condició de jubilat, però pot reincorporar-se al mercat laboral amb una jornada reduïda i percebent simultàniament una part de la seva pensió.
D’altra banda, la jubilació demorada consisteix a retardar voluntàriament la jubilació més enllà de l’edat legal a canvi d’incentius econòmics en la pensió.
Quan entren en vigor les novetats en jubilació flexible i demorada?
La norma entra en vigor el 28 d’agost de 2026 i no té efectes retroactius. Per tant, les pensions ja reconegudes mantenen el règim anterior.
S’aplica a tots els règims de la Seguretat Social, excepte als funcionaris civils de l’Estat, les Forces Armades i el personal al servei de l’Administració de Justícia.
Principals novetats respecte a la jubilació flexible
La principal novetat és que s’amplia la jubilació flexible al treball autònom. Abans només podia compatibilitzar-se amb treball per compte d’altri i a temps parcial. Ara també podrà compatibilitzar-se amb l’activitat per compte propi, sempre que el pensionista no hagi estat d’alta com a autònom durant els tres anys anteriors a la jubilació.
La jornada compatible haurà de situar-se entre el 33% i el 80% de la jornada ordinària comparable.
En el treball per compte d’altri, la pensió es redueix en proporció inversa a la jornada (igual que fins ara), però si l’activitat s’inicia després de sis mesos des de la jubilació, s’aplicaran incentius:
- Increment del 25% si la jornada està entre el 55% i el 80%.
- Increment del 15% si la jornada està entre el 33% i el 54%.
Si el treball és per compte propi, la pensió compatible serà sempre del 25%.
El complement per bretxa de gènere (abans complement de maternitat) es redueix en la mateixa proporció que la pensió, però podrà incrementar-se igual que la pensió quan l’activitat es reprengui transcorreguts almenys sis mesos des de la jubilació. No es reconeixeran complements a mínims durant la compatibilitat. Una vegada es produeixi el cessament de l’activitat, es tornaran a percebre íntegrament tant el complement a mínims, si escau, com el de bretxa de gènere (o maternitat).
Les noves cotitzacions no augmentaran la pensió, excepte en els casos de jubilació anticipada involuntària, on sí que podran recalcular-se per millorar la prestació.
A la USOC pensem que la reforma busca incentivar que persones amb experiència continuïn vinculades al mercat laboral després de la jubilació, però també planteja el debat sobre la necessitat de garantir relleu generacional i ocupació estable per a les persones joves. Aquest és un dels aspectes que els agents socials seguirem observant durant l’aplicació de la norma.
Modificacions en la jubilació demorada
El Reial decret també modifica el règim del complement de demora, establint que, si aquest es cobra com un percentatge addicional, quedarà suspès mentre duri la jubilació flexible. Tanmateix, si es va optar pel pagament únic o per l’opció mixta, no es podrà accedir a la jubilació flexible.
Les cotitzacions realitzades durant la jubilació flexible no comportaran cap increment del complement de demora que hagués estat reconegut prèviament.
En casos diferents de la jubilació flexible, el Reial decret modifica el sistema de l’anomenada “opció mixta” del complement de demora, que combina un percentatge addicional sobre la pensió amb un pagament únic en els supòsits de jubilació demorada.
Per accedir a aquesta modalitat serà necessari acreditar un mínim de dos anys complets de demora.
El càlcul s’estructura de la manera següent:
- Entre 2 i 8 anys i mig: la meitat del període es computa amb un increment del 4% per any i l’altra meitat s’abona com a pagament únic, incloent-hi els semestres restants.
- A partir de 9 anys: es reconeix un pagament únic equivalent a 5 anys de demora, i la resta del període genera un increment del 4% per any o del 2% per semestre.
Una millora insuficient
El Reial decret 416/2026 suposa l’actualització més important del sistema de jubilació flexible des de l’any 2002. Amplia les possibilitats de compatibilitzar pensió i treball, introdueix incentius econòmics i clarifica aspectes que fins ara generaven dubtes.
Malgrat aquests avenços, a la USOC creiem que la norma continua sense resoldre algunes de les principals reivindicacions sindicals en matèria de protecció social. La diferència de tracte entre treballadors assalariats i autònoms, la manca d’impacte de les noves cotitzacions sobre la pensió futura i les limitacions en la compatibilitat dels complements poden reduir l’atractiu real d’aquestes mesures per a moltes persones treballadores.