Una guia per saber com actuar i què podem exigir a l’empresa en situacions de risc climàtic.
Guia sindical davant dels riscos laborals derivats del canvi climàtic
Amb l’objectiu de millorar el coneixement dels nostres drets, saber com protegir-nos i donar suport a la resta de la plantilla, hem elaborat una Guia pràctica concebuda com una eina útil d’intervenció directa.
GUIA PRÀCTICA CANVI CLIMÀTIC-RISC LABORAL
En aquest document, analitzem i expliquem els nous drets inclosos al Reial decret llei 8/2024 i la normativa vigent, amb la finalitat que cada delegat i delegada de prevenció disposi dels recursos legals i tècnics imprescindibles per exigir avaluacions de riscos adaptatives, plans de mobilitat segurs i el compliment rigorós del deure de protecció per part de l’empresa.
En un context d’emergència climàtica creixent, la millor resposta és combinar informació, prevenció i acció sindical organitzada.
Què passa si no puc anar a treballar per una nevada, una DANA o un altre fenomen meteorològic?
El Reial decret llei 8/2024 incorpora el denominat permís climàtic, que permet a les persones treballadores absentar-se fins a quatre dies sense pèrdua salarial ni obligació de recuperar hores, quan no es pugui accedir al centre de treball o circular per les vies habituals a causa de situacions com inundacions o nevades intenses.
Si aquesta situació de risc s’allarga més enllà dels quatre dies, la normativa estableix que l’empresa ha d’activar un ERTO per força major de caràcter climàtic, amb l’objectiu de garantir cobertura jurídica i econòmica a la plantilla.
És suficient que existeixin recomanacions o restriccions oficials de mobilitat dictades per les autoritats per poder acollir-se a aquest permís. Això implica que cap persona treballadora ha d’assumir riscos innecessaris: el dret a la integritat física preval per sobre de l’obligació de treballar.
Quines altres garanties incorpora el Reial decret llei 8/2024?
Durant els primers quatre dies de permís climàtic, l’empresa no pot al·legar força major per suspendre contractes ni reduir jornada, ja que aquest període està pensat exclusivament per protegir la persona treballadora.
Quan la situació es prolonga, l’empresa pot recórrer a un ERTO, però queda limitada en cas d’acomiadament, ja que no podria accedir a determinades ajudes públiques.
D’altra banda, en aquells llocs on sigui viable, es prioritza el teletreball com a mesura preventiva. En aquest sentit, i en relació amb la Llei 10/2021, l’empresa està obligada a facilitar els mitjans necessaris per treballar a distància, sense que això suposi cap cost per a la persona treballadora en situacions d’emergència climàtica.
Quin impacte tenen aquests drets en els sistemes de prevenció de riscos laborals?
Després de la DANA de València i davant la creixent freqüència de fenòmens extrems, el risc climàtic comença a integrar-se plenament com un risc laboral més.
Les empreses tenen l’obligació de gestionar-lo segons l’article 14 de la LPRL i el Reial decret llei 4/2023. Això implica que les avaluacions de riscos han de ser dinàmiques i aplicades a la realitat, i que cal apostar per Serveis de Prevenció Propis que garanteixin una protecció real i adaptada, una reivindicació històrica de la USOC.
Quin paper juga la RLPT en la prevenció climàtica?
La seva participació és un dret essencial reconegut a la LPRL. Els delegats i delegades de prevenció poden intervenir en el disseny de plans d’actuació davant fenòmens adversos i tenen la responsabilitat d’introduir clàusules ambientals i plans de mobilitat sostenible a la negociació col·lectiva.
Això permet garantir una vigilància efectiva perquè els plans d’emergència prioritzin la salut de les persones treballadores per sobre de la producció, assegurant que es compleixin realment i no quedin en paper mullat.
Quines obligacions té l’empresa davant avisos meteorològics extrems?
Davant avisos de nivell taronja o vermell, o situacions com vents forts o una DANA, l’empresa està obligada a adaptar les condicions de treball: modificar horaris, reorganitzar tasques, reduir jornada o facilitar el teletreball.
Si aquestes mesures no garanteixen la seguretat, cal suspendre determinades activitats durant les hores de risc.
Quan es pot exercir el dret d’interrupció de l’activitat (art. 21 LPRL)?
La RLPT o la plantilla poden aturar l’activitat de manera immediata quan hi hagi un risc greu i imminent per a la salut derivat de condicions climàtiques, sense necessitat d’autorització prèvia ni risc de represàlies.
Aquest dret és especialment rellevant en situacions com onades de calor, risc d’inundacions, tempestes elèctriques o vents intensos, on la seguretat pot veure’s compromesa de forma clara.
Davant la calor extrema, a quines mesures tenim dret?
Les mesures preventives bàsiques inclouen:
- Subministrament d’aigua potable fresca (entre 10 i 15 °C) a prop del lloc de treball
- Habilitació de refugis climàtics amb ombra o climatització
- Provisió de roba de treball lleugera, transpirable i de colors clars.
També és clau aplicar protocols d’aclimatació progressiva d’entre 7 i 14 dies per a noves incorporacions o retorns, limitant l’exposició inicial al 50% de la jornada, ja que la manca d’adaptació és un factor de risc molt elevat.
Hi ha límits específics davant vents forts o tempestes?
Sí. El vent pot incrementar la fatiga, reduir la capacitat de reacció i provocar desorientació.
En grues torre, per exemple, està prohibit treballar amb vents superiors a 72 km/h, mentre que en treballs en altura o amb plataformes elevadores, l’empresa ha d’establir límits de seguretat (habitualment entre 40 i 65 km/h).
Davant alertes taronja o vermell, s’han de suspendre les operacions de risc i, en espais amb arbrat, procedir al tancament i evacuació per evitar accidents.
Com actuar davant episodis de calitja o mala qualitat de l’aire?
La calitja i l’ozó troposfèric poden agreujar problemes cardiorespiratoris, especialment en persones vulnerables.
Quan els nivells de qualitat de l’aire siguin desfavorables (ICQA), l’empresa ha de reduir o ajornar activitats físiques a l’exterior i proporcionar EPI adequats, com màscares FFP2 i ulleres de protecció tancades.
En espais interiors sense sistemes de filtratge, cal limitar la ventilació directa si l’aire exterior està contaminat.
Què passa amb els riscos in itinere i en missió durant episodis de pluja o neu?
L’empresa té el deure de planificar i evitar desplaçaments innecessaris en situacions de risc com gelades, nevades o inundacions.
No es pot exigir a cap persona treballadora que assumeixi riscos a la carretera; la manca de flexibilitat en aquests casos pot considerar-se una negligència organitzativa.
Quan els desplaçaments a peu siguin inevitables, és obligatori facilitar calçat antilliscant adequat per prevenir caigudes.