A través de les secretaries d’Internacional i Desenvolupament Sostenible i d’Acció Sindical i Salut Laboral de la USO, ens sumem a la campanya promoguda per la Confederació Europea de Sindicats (CES).
La campanya de la CES reclama una legislació europea que estableixi temperatures màximes de treball i garanteixi el dret a realitzar pauses retribuïdes durant els episodis de calor, sense pèrdua de salari ni conseqüències negatives per als qui hagin d’interrompre la seva activitat per a protegir la seva salut.
Firma la campanya en aquest enllaç
El canvi climàtic està provocant onades de calor cada vegada més freqüents, intenses i prolongades. No obstant això, milions de persones continuen treballant sense protocols adequats, exposades a temperatures que posen en perill la seva salut i la seva vida. Quan se superen els 38 °C, la probabilitat de sofrir un accident laboral augmenta entre un 10%-15%. A Europa, s’estima que l’estrès tèrmic laboral provoca cada any al voltant de 277.000 lesions i 230 defuncions. Però, únicament, el 15% de les persones treballadores afirma que s’han adoptat mesures per a protegir-les.
El risc afecta especialment a sectors com l’agricultura, la construcció, la indústria, el transport, la logística, l’hostaleria, la neteja, els serveis d’emergència i el repartiment a domicili. A més, copeja amb major duresa a les persones migrants, temporeres, treballadores de plataformes digitals i als qui es troben en ocupacions precàries, que amb massa freqüència han de triar entre exposar-se a un risc greu o perdre els seus ingressos.
La legislació espanyola ha de reforçar-se
A Espanya, el Reial decret llei 4/2023 obliga les empreses a adoptar mesures per a protegir als qui treballen a l’aire lliure o en llocs que no poden romandre tancats enfront dels fenòmens meteorològics adversos. Quan existeixi un avís taronja o vermell i les mesures preventives no garanteixin la protecció, l’empresa ha d’adaptar les condicions de treball. Entre aquestes mesures s’inclou la reducció o modificació de la jornada i la suspensió de determinades tasques.
Aquest marc representa un avanç però resulta insuficient. La protecció no pot dependre exclusivament d’una alerta meteorològica ni limitar-se al treball a l’aire lliure. L’estrès tèrmic també es produeix en naus industrials, cuines, magatzems, vehicles, centres sense climatització adequada o durant el teletreball.
A més, no n’hi ha prou amb mesurar la temperatura. L’avaluació ha de contemplar la humitat, la radiació solar, la ventilació, la intensitat de l’esforç físic, la roba o els equips de protecció utilitzats i les circumstàncies personals de cada treballador.
La directiva, reclamada per la Confederació Europea de Sindicats, ha d’establir temperatures màximes vinculants i obligar les empreses a realitzar avaluacions específiques de l’estrès tèrmic. També ha de garantir pauses retribuïdes, aigua potable, zones d’ombra o climatitzades, adaptació d’horaris i càrregues de treball, plans d’aclimatació, formació, vigilància de la salut i equips adequats enfront de la calor i la radiació ultraviolada.
La futura norma ha de reconèixer igualment el dret a interrompre l’activitat sense represàlies quan existeixi un perill greu i immediat, reforçar la Inspecció de Treball i incorporar una especial protecció per a les treballadores embarassades o durant la menopausa, les persones de major edat, els qui pateixin malalties prèvies i els treballadors migrants, temporers, domèstics o en situació precària.
PRL i negociació col·lectiva
A tot l’estat ja existeixen obligacions preventives enfront de les temperatures extremes, però massa empreses continuen reaccionant tard o limitant-se a recomanacions generals. Cada centre de treball ha de comptar amb una avaluació real de l’estrès tèrmic i amb un protocol negociat amb la representació de les persones treballadores. L’empresa ha d’adaptar els horaris i les càrregues de treball, establir pauses retribuïdes, facilitar aigua fresca i espais de recuperació i, quan el risc no pugui controlar-se, paralitzar l’activitat. Ningú ha de veure’s obligat a triar entre conservar el seu salari o protegir la seva salut.
La USOC porta anys alertant que la calor extrema és ja un risc laboral estructural. A Espanya, provoca almenys el 4% dels accidents de treball mortals i, durant les onades de calor, la sinistralitat augmenta un 17,4%. En els últims cinc anys s’han registrat 619 baixes laborals per cops de calor i nou defuncions.
I aquest risc laboral que suposen les altes temperatures s’han tingut en compte en les al·legacions que la USO ha presentat a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Concretament, s’ha reclamat que s’inclogui expressament la prohibició de treballs a l’aire lliure davant alertes meteorològiques greus i el reforç del dret d’interrupció de l’activitat perquè el seu exercici no quedi condicionat a interpretacions restrictives.
El canvi climàtic no entén de fronteres
D’altra banda, des de la Secretaria d’Internacional i Desenvolupament Sostenible ens recorden que les conseqüències laborals del canvi climàtic no coneixen davanteres i requereixen una resposta europea comuna. Una transició ecològica justa ha de protegir als qui ja sofreixen els seus efectes en els seus llocs de treball i garantir els mateixos drets, amb independència del país, el sector o el tipus de contracte.
Per això, les exigències de límits màxims de temperatura, pauses retribuïdes, avaluació integral de l’estrès tèrmic, protecció de col·lectius vulnerables i suspensió automàtica d’activitats en alertes extremes han de constituir el nucli de la directiva europea que la CES reclama a la Comissió. Una norma comuna i vinculant és l’única resposta a l’altura d’una emergència climàtica que ja és un risc laboral estructural, previsible i evitable.
Les vagues protagonitzades per treballadors a Itàlia i França demostren que les plantilles no estan disposades a continuar treballant en condicions que posen en risc la seva vida. La competitivitat mai pot construir-se a costa de la seguretat i la salut laboral.