La lluita contra l’assetjament laboral i la discriminació encara és un repte vigent per a moltes organitzacions. Des de la USOC, insistim en la necessitat d’implantar protocols que realment funcionin.
Tot i que des de l’any 2007 les empreses estan obligades per llei a prevenir i actuar davant situacions d’assetjament, ja sigui laboral, sexual, per raó de sexe o de qualsevol discriminació, els avenços reals encara són escassos. Segons dades publicades a eldiario.es, la Inspecció de Treball va detectar, a tot l’estat espanyol el 2024, un total de 92 infraccions relacionades amb assetjament sexual i protocols ineficaços, amb sancions que van arribar als 388.822 euros, una xifra que representa un increment del 75% respecte a l’any anterior.
Aquest augment evidencia que, malgrat els esforços fets, cal redoblar la vigilància i millorar la implementació dels protocols existents. Moltes empreses els han posat en marxa per complir la normativa, però en massa casos, aquests protocols es queden en paper mullat. Des de la USOC, remarquem que no n’hi ha prou amb actuar un cop el problema ha esclatat: cal prevenir-lo des del principi, fomentant ambients laborals segurs, inclusius i respectuosos.
Protocols antiassetjament: eines clau per evitar mals majors
Els protocols d’assetjament no haurien de ser només una resposta, sinó una eina de prevenció. Calen mesures proactives que ajudin a detectar i evitar qualsevol forma d’assetjament abans que arribi a materialitzar-se. Aquest enfocament preventiu és clau per generar entorns laborals lliures de violència i discriminació.
Les obligacions legals en aquest àmbit s’han anat ampliant. Amb l’aprovació de la Llei 4/2023 i el Reial decret 1026/2024, les empreses tenen ara més responsabilitats, especialment pel que fa a la protecció del col·lectiu LGTBI. Aquesta normativa estableix, entre altres aspectes, que:
-
Els protocols han d’abastar tothom qui tingui relació amb l’empresa: plantilla, candidats, proveïdors, clients i visitants.
-
Han d’incloure accions preventives i mecanismes clars per identificar i gestionar situacions d’assetjament.
-
Si l’empresa ja disposa d’un protocol integral que cobreixi aquests aspectes, es considera que compleix la normativa.
-
L’incompliment no només comporta sancions econòmiques, sinó també responsabilitats civils per possibles danys derivats de la inacció.
Cal tenir en compte que no hi ha una única manera correcta de dissenyar aquests protocols. Cada organització ha d’adaptar-los a la seva realitat mitjançant la negociació col·lectiva, trobant el model més eficaç segons les seves característiques i necessitats.
El compromís de la USOC amb la prevenció
Al sindicat creiem fermament que els protocols antiassetjament no poden ser simples formalitats: han de funcionar com a veritables instruments de protecció. Malgrat els avenços, sabem que sovint queden en un calaix sense aplicació pràctica.
La nostra feina consisteix a assegurar que aquestes eines tinguin un impacte real. La prevenció de la violència i la discriminació al lloc de treball és una responsabilitat compartida, i nosaltres continuarem treballant per garantir que totes les persones puguin desenvolupar la seva feina en un entorn digne, segur i lliure d’amenaces.
Només amb espais laborals segurs podem parlar d’igualtat real d’oportunitats. No es tracta només d’un dret, és una base essencial per al progrés social.