La USOC exigeix solucions a la desbocada escalada dels preus en l’electricitat.
Des de la USOC assistim amb preocupació i fins i tot amb sorpresa al creixement desorbitat del preu de l’electricitat en aquests últims mesos. Aquest creixement és el causant, al costat de l’increment dels combustibles, d’una espiral de preus que ha assolit el mes d’octubre el 5,2% de l’IPC a Catalunya.
Però l’actual encariment del cost-preu de l’electricitat no és fruit de la casualitat, obeeix a un disseny establert per la Unió Europea en la fixació de preus del mix energètic, establint el preu de l’energia elèctrica a partir de la manera de produir-la i utilitzant com a referent el cost de les més cares en un moment precís per a generar electricitat, ja sigui: hidràuliques, renovables, carbó, gas, nuclear; utilitzades com a referents per a l’establiment dels preus.
En l’actualitat l’energia més cara per a generar electricitat és el gas, amb aquest referent s’està afavorint a les companyies elèctriques que obtenen els seus beneficis, ja que facturen la seva energia com a referent el gas, i quan els seus costos marginals en la generació elèctrica són inferiors amb les altres fonts de generació.
Quan el Govern ha volgut modificar aquesta manera de fixar els preus la Unió Europea ho ha impedit, la qual cosa permet obtenir a les companyies uns marges de benefici majors a costa de repercutir el preu sobre les famílies i l’activitat productiva.
La generació elèctrica amb els combustibles fòssils i la mobilitat, són unes de les causes del canvi climàtic i per això s’estan imposant impostos al CO₂ o a la reducció dels combustibles fòssils, com ha establert recentment la Cimera de Glasgow, això està ocasionant i ocasionarà una pressió sobre com produir electricitat.
Catalunya és una de les zones del país amb menor implantació de les renovables i depenem un 20% de l’energia nuclear produïda en el nostre territori, i els terminis per a executar els projectes de plantes de generació elèctrica van de 2 a més anys, la qual cosa impedeix una ràpida reacció. El temps no es pot recuperar només amb declaracions verbals, quan el punt de partida és negligentment tan baix. No es poden fer a correcuita les coses que no s’han fet abans.
Tenim un endarreriment evident que hem de retallar: els fons Next Generation de la Unió Europea, són una oportunitat per a impulsar decididament la generació elèctrica amb les renovables i per a això és fonamental tenir en compte al territori, ja que són necessaris molts espais per a instal·lar-les i construcció de les xarxes de transport, i tampoc serà fàcil conjugar els interessos, ambientals, paisatgístics, agrícoles, etc.
Pel que fa a com solucionar l’abaratiment de la factura energètica, el govern ha reduït impostos , però no és fàcil que l’energia baixi, ja que entrem en la temporada hivernal, per tant es fa necessari incentivar la protecció de les persones en risc de pobresa que no poden assumir el cost de l’energia, i potenciar les accions de protecció davant la pobresa energètica, evitar els costos d’energia, les subvencions i també actuar en la protecció de la nostra indústria i comerç que ha vist encarir els seus costos energètics en un 50%, posant en risc la competitivitat de la nostra indústria que ha de competir suportant uns majors costos energètics.
Des de la USOC som conscients que estem davant d’una tempesta perfecta a la sortida de la pandèmia, una major demanda que està encarint els productes i trencant la cadena de subministraments per a la indústria i comerç, per això són necessàries actuacions contundents com l’establiment d’una empresa pública energètica, replantejar-se recuperar activitats industrials al nostre país que s’ha posat en evidència amb la fragilitat de la cadena de subministraments, una forta inversió en energies renovables i potenciar la xarxa de transport públic. Uns canvis que han de liderar-se des de les administracions, sindicats i patronals, tenint present que els canvis que s’aveïnen requeriran profundes transformacions en el nostre aparell productiu i per a això serà fonamental tenir en compte la transició de l’ús de les activitats actuals a les futures, minimitzant els costos socials i protegint la població activa amb una major oferta formativa i el desenvolupament de polítiques de protecció social.