La crisi econòmica i les seves desastroses conseqüències socials ja porten diversos anys entre nosaltres i sofrint unes taxes d’atur del 24%, insuportablement altes per a qualsevol país.
Malgrat les declaracions del govern que segons ells hem passat pàgina de la crisi, no poden dir el mateix les persones que segueixen en l’atur de llarga durada i que a més han esgotat les seves prestacions i que s’enfronten a una realitat extremadament dura i amb falta de perspectiva per al seu futur.
A més aquesta l’increment de la precarietat laboral en aquelles persones que es van emprant de forma temporal amb contractes de dies o hores i amb uns baixos salaris que sent afortunats de tenir ocupació, els seus ingressos no li permeten viure dignament.
Els joves, que en la seva immensa majoria no tenen oportunitats d’ocupació, i per trobar les seves oportunitats, han d’emigrar a altres paises a la recerca d’una sortida laboral i un futur personal.
S’han dedicat molts recursos a resoldre els problemes del nostre sistema financer, però els recursos no arriben a les empreses i tampoc a les famílies, per a la inversió i el consum. És necessària una política dedicada a les persones, per i per a elles.
Amb l’excusa de la crisi, s’ha realitzat una dura reforma laboral contra els drets dels treballadors, que no ha reportat solucions positives sinó que ha precaritzat el mercat laboral, ha facilitat els acomiadaments i la reducció de salaris.
Davant aquesta situació, és feta en falta que, per part dels governs, aportin recursos públics que actualment es disposen en l’àmbit de les institucions europees i que no s’utilitzen; i tampoc veiem que la iniciativa privada, l’elaboració de plans de reactivació en inversió productiva generadora d’ocupació.
Al ritme actual de creació d’ocupació, seguirem per molt temps, en una societat amb una persistència estructural de la crisi social amb alta taxes d’atur, per això és necessari impulsar un pla de creixement de l’economia dels països del sud d’Europa amb una aposta forta per la indústria i per la diversificació de l’economia que eviti la generació de bombolles especulatives; si no s’actua ràpid, es posa en risc la cohesió social de les nostres societats, en conseqüència, fa mancada preocupar-se de debò a actuar contra l’atur i la ciutadania ha d’exigir en els processos electorals que els partits polítics presentin les seves propostes efectives de lluita contra l’atur i es comprometin al diàleg social per a la seva implementació, amb les patronals i sindicats.
Publicat a Catalunyapress 24/04/2015