Afrontem la segona onada de la covid sense marge en l’ocupació.
- Sis mesos després de l’arribada del coronavirus, segueixen prenent-se decisions provisionals, sense un pla d’ocupació
- Els ERTOs afronten una altra incertesa en la seva pròrroga
Les dades de l’atur de l’agost retraten en un sol cop d’ull tots els grans mals que arrossega el mercat laboral i que la covid-19 ha posat més en evidència que mai. El país afronta una tardor incerta en tots els àmbits amb gairebé 4 milions d’aturats i l’economia de les autonomies més dependents del turisme sense marge de maniobra, totalment devastada, situant a Catalunya en 480.642 persones desocupades.
L’atur ha pujat a la fi del mes d’agost en 29.780 persones, un 0,79%, que suposa el 24,04% d’augment si mirem les xifres de 2019; en el cas de Catalunya l’atur ha pujat en 11.293 persones a l’agost un 2,41% i si les comparem amb l’any passat, s’ha produït un increment del 29,41%. El tradicional alleujament estival aquest any ha donat marges negatius i l’ocupació es calça la mascareta permanent: no respira.
“Acceptant que març ens va agafar a tots desprevinguts i fins i tot acceptant que moltes de les decisions es van prendre sobre la marxa, sis mesos després no podem seguir parlant de tapa forats i polítiques provisionals. El mur de contenció dels ERTOs, que torna a afrontar la incertesa d’una pròrroga, no pot ser l’única mesura laboral a curt i mig termini. El progressiu canvi de model productiu que va haver d’escometre fa anys ara ha de ser exprés, i s’han perdut per a això els mesos més benèvols des del punt de vista sanitari”, lamenta Maria Recuero, secretària general d’USOC.
“Els vaivens de l’inici de curs escolar són un bon símil per a l’inici de curs laboral: cadascú remant cap a on considera, amb improvisació i sense establir les bases d’un model estable. Els fons europeus es van anunciar a so de bombo i platerets, però ara requereixen una planificació que es basa en el que el país porta anys necessitant i no s’ha fet: més indústria, més tecnologia, treballadors i autònoms recapacitats per al món digital, la necessitat d’un pla de formació que ha de ser gestionat per les diferents administracions, sense una intermediació o subcontractació d’empreses, patronals o organitzacions sindicals. Tenim prou persones en atur per a reorientar cap als necessaris llocs de treball d’educació, sanitat, atenció social, investigació i desenvolupament, i una atenció administrativa pública eficient, sense els buits que la ciutadania ha patit quan més la necessitava”.
Maria Recuero recorda que “només construint una ocupació de qualitat i una forta xarxa interna, que no depengui dels vaivens de l’exterior, podrem construir la recuperació real. L’ocupació i la riquesa creen més ocupació i més riquesa, i únicament amb treball i salaris dignes es manté el consum que genera al seu torn les ocupacions del ‘tercer sector i, d’aquesta forma es mantenen també les cotitzacions i el nostre estat de benestar”.