Ja en tenim més de 500.000, i ara què?
- L’atur està en una pujada lliure, ja no entén de mesos d’augment o descens
- Després d’un any de pandèmia, les úniques mesures segueixen sent de protecció, però cap d’expansió
Catalunya ja ho ha aconseguit. Ja torna a tenir més de 500.000 aturats, com en els nostres pitjors moments de l’anterior crisi. Des de 2013, la xifra de l’atur al nostre país no superava el mig milió de persones. Fem un any de pandèmia amb una pujada de la desocupació d’una quarta part (+ 29,62%).
“No sabem si això era una carrera, una aposta, a veure si arribàvem a les 500.000 persones. D’acord, ja tenim a més de 500.000 de persones sense feina, a més de totes les que estan a la corda fluixa dels ERTO ara són 190.902 persones. Ja toca posar en marxa mesures d’ocupació? No podem entendre que embrancats en la formació de govern es parli de tot menys d’ocupació: els diputats no haurien de tenir el seu escó fins que aconsegueixin un pla de país, un pacte a l’altura del que espera la ciutadania, no per als seus interessos partidistes”, subratlla Maria Recuero secretària general d’USOC:
“No, no és cap joc, no es pot consentir que mes rere mes més persones truquin a la porta del Servei d’Ocupació de Catalunya perquè han perdut la feina. Sense ocupació, també les mesures de protecció seran insostenibles. No demanem màgia, però sí el pla d’ocupació i la reestructuració sectorial que no hi ha hagut en dècades i que ara és inajornable. Entenem que hi hagués un trimestre de proves i de mesures d’urgència davant d’una situació desbordant al país. Un any sense un pla per fomentar, per crear ocupació, és inexplicable”, apunta Recuero.
“Ni els mesos en què sempre puja ni els mesos en què sempre baixa. L’atur està en pujada lliure. I, una altra vegada, assota doblement a dones i joves. Si al principi les dones van mantenir més els seus llocs, relacionats amb cures i atenció, ara l’atur femení ja està en una dinàmica de créixer mensualment el doble que el masculí. Alhora que creix el nostre deute amb els joves. Són els més preparats per als llocs de treball que necessitem, per digitalitzar el país, però la desocupació en la seva franja creix el triple que entre els adults”, lamenta la secretària general d’USOC.
La màxima dirigent de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, finalment, proposa que “tot i que ja és tard, més tard serà el mes que ve. És urgent requalificar a les persones dels sectors més afectats, amb molt poques possibilitats d’un reingrés laboral a curt termini en les seves mateixes condicions. Sabem on són els dèficits en una pèrdua galopant de teixit productiu, quines mancances tenim de cara al mercat i que són un nínxol per a emprenedors i treballadors: aquí cal dirigir els esforços, a plans que potenciïn aquest teixit industrial i el benestar social”.