L’atur no toca sostre i els ERTO segueixen sense acompanyar mesures reals d’ocupació.
- Gener es posa a nivells de 2010 en atur, amb una pujada del 29% d’atur registrat respecte a 2020
- 10.470 persones més estan en les llistes del SEPE, però la Seguretat Social perd molt més: 36.770 cotitzants
A Catalunya 508.081 persones estan a l’atur, 10.470 d’elles són noves pel que fa a desembre. Aquest és el resultat d’un mes de gener que segueix destruint ocupació i que també s’ha portat per davant 36.770 cotitzants a la Seguretat Social.
Avui hi ha un 29% més d’aturats que fa un any, 114.399 persones sense feina que, a més, comencen a esgotar les seves prestacions.
“Els ERTO excepcionals van arribar en un moment crític com a taula de salvació per a milions de treballadors i empreses, però després s’han convertit en la mesura per si mateixa. La protecció social és un acompanyament, però un any després segueixen sense acompanyar res. Onada rere onada de contagis i restriccions veiem únicament el patró de posar una xarxa, no de construir. I, a més, la xarxa s’ha anat empetitint per sostenir només a una part dels afectats”, denuncia Maria Recuero secretària general d’USOC.
L’Estat espanyol té gairebé tants aturats com el 2010, “quan començava a destruir ocupació. No és difícil pensar que d’una crisi tan profunda, a la qual encara no ha reaccionat, poden seguir anys iguals o pitjors que els que van seguir a 2010. Tots els geners, fins al 2017, van estar per sobre dels 4 milions d’aturats, fregant fins i tot els 5 milions en el desastrós 2013”, continua Recuero.
USOC adverteix a més que al país “per desgràcia, tampoc estan tots els que són. Hi ha un atur latent que ahir mateix evidenciem amb les dades de Comptabilitat Nacional: una dada són les persones que figuren registrades en la desocupació i un altre molt diferent, les que no han treballat de forma efectiva. Aquestes, les hores de treball que no s’han efectuat, sobrepassen el milió de llocs de treball a temps complet, una diferència substancial amb els 710.500 nous aturats de la pandèmia que, a més, tampoc hi eren tots a temps complet”.
Per això, des del sindicat USOC es demana “polítiques d’ocupació. Hem escoltat aquestes paraules milers de vegades en aquests mesos, però la realitat és que només s’han fet polítiques socials. Molt necessàries, per descomptat, però que posen pegats, no solucions. Amb milions de persones a casa seva i la implantació de facto de les noves tecnologies en llars que mai ho haurien pensat, han estat mesos perduts pel que fa a requalificació amb formació per a l’ocupació que no s’ha reforçat amb actuacions intensives des del Servei d’Ocupació de Catalunya”, apunta Maria Recuero.