L’electricitat s’emporta el 70% de la pujada de l’IPC a l’agost encoratjada per la impassivitat davant la seva escalada sense fre.
- L’asfíxia a la butxaca dels ciutadans la completen els següents grups que s’encareixen: aliments , begudes no alcohòliques i transport.
- La pujada salarial mitjana, però, s’estanca en l’1,5%.
- Des de 2007, l’IPC no va tancar per sobre de la taxa actual.
Els preus de l’electricitat segueixen fent estralls a la butxaca de la ciutadania, un IPC que tanca l’agost al 3,3%, a Catalunya amb un 3,1% i un augment mensual que prové de l’energia. L’encariment de l’electricitat representa el 70% de la influència dels diferents grups de la cistella de la compra a la pujada d’agost.
Tot i el vergonyós increment de la llum, que sembla no tenir límits ni se li estan buscant, no és l’única mala notícia per a la compra habitual de les llars. El segon grup que més puja (suposa l’11% de l’augment) és el d’aliments i begudes no alcohòliques; i el tercer, el transport (9,5%), ja que els combustibles tampoc s’escapen de l’escalada de preus.
“Després de mesos amb rècord de preus, no ens conformem amb que a finals d’agost el Govern afirmi que cal revisar la fiscalitat de l’energia. Era el primer pas a donar. Començar ara una anàlisi suposa un altre any d’espera. Tot i les mesures especials per a les llars més necessitades, la magnitud d’aquestes pujades fa que també les unitats familiars amb ingressos més acceptables estiguin a la vora de la pobresa energètica: una economia familiar mitjana no es pot permetre l’article de luxe que avui en dia és l’electricitat”, assenyala Maria Recuero secretària general d’USOC.
En aquest sentit, la secretària general de la Unió Sindical Obrera de Catalunya incideix que “la primera mesura a prendre, necessària ja al gener, quan va començar a desbocar-se el preu de la llum, és considerar-la com un bé de primera necessitat. Crec que ningú pot rebatre que ho és, i això suposa una baixada de l’IVA al 4%, el tipus superreduït. La resta de mesures és cert que necessiten d’una anàlisi en major profunditat i un nou marc regulador que garanteixi topalls de preus a futur i mecanismes per evitar crisis com aquesta. Però començar aquesta anàlisi a finals d’any suposa haver perdut massa mesos que asfixien a les famílies”.
Mentre l’IPC s’incrementa en un 3,3%, els salaris pugen menys de la meitat. L’última dada estadística sobre convenis signats registra una pujada pactada mitjana de l’1,5%. “Ens hem de remuntar al 2007 per trobar un any que finalitzés amb un IPC per sobre de l’actual, 4,2%. En aquells dies, el sou dels funcionaris es va revaloritzar per sobre del 3% i el dels convenis va fregar aquest 3%. Tot i perdent poder adquisitiu, no fou tan acusat com es presenta aquest final d’any. Espero que es prengui nota pel que fa als salaris, ja que el Diàleg Social va per una banda i els problemes de la gent, per un altre. Els últims dos anys, s’ha augmentat fins al 7% el nombre de persones en pobresa severa”, apunta Recuero.