L’IPC segueix llastrant l’economia familiar indiscriminadament.
- Els preus pugen un 2,7% de mitjana al juny, però la despesa d’habitatge es dispara el 10,9% per l’increment de l’energia, a Catalunya el 2,6%
- L’IPC augmenta gairebé el doble que la revalorització salarial mitjana: és urgent la pujada de l’SMI
L’IPC es manté al juny a la pujada del 2,7% que ja havia registrat al maig, a Catalunya es manté en un 2,6%. Un augment anual que s’acarnissa, especialment, amb productes de primera necessitat, com l’energia de la llar, i alguns d’alimentació, com olis, carns i lactis.
Els preus relacionats amb l’habitatge s’han disparat, amb un creixement que quadruplica l’índex general: un 10,9% de pujada, provocada pels preus de rècord, un mes més, de l’electricitat. “Tot i que per aquesta estadística encara no havien entrat en vigor les mesures anunciades pel Govern, amb els nous màxims de preus que s’estan registrant aquests dies per l’onada de calor i la pujada ja acumulada, la despesa familiar en llum seguirà creixent mes a mes. Ha estat una decisió tardana i insuficient, que no contempla l’energia a la llar com el bé de primera necessitat que és. Per tant, hauria d’estar gravat amb l’IVA superreduït de 4% com a primera mesura abans de la necessària reforma en profunditat del sistema energètic i fiscal”, demana Maria Recuero secretària general d’USOC.
L’alimentació bàsica és l’altre gran grup de la cistella que perjudica cada vegada més a la població general. “Cada mes és un producte nou, però la realitat és que els preus dels aliments posen en perill de malnutrició a un sector cada vegada més gran de la població. En aquesta ocasió són sobretot les carns, olis i lactis. Però les verdures i llegums porten mesos a l’alça i aquest mes han seguit pujant, encara que l’estadística es refereixi que ‘pugen menys que el 2020’ i per això sembla que no s’encareixen”. Menjar sa s’ha convertit en un luxe, quan és un dret i un problema enquistat de salut pública”, adverteix Recuero.
Finalment, la secretària general d’USOC incideix que aquesta pujada és encara més greu “perquè no es correspon amb la mateixa revalorització dels salaris. La negociació col·lectiva segueix a ritme lent, amb menys convenis signats de gener a maig d’aquest any que el 2020, tot i l’estat d’alarma. Però, a més, la pujada mitjana pactada és de poc més de la meitat de l’IPC: 1,56%. És urgent una pujada de l’SMI amb el mínim que marca la Confederació Europea de Sindicats i que per al nostre país estaria al voltant de 1.150 euros mensuals en 14 pagues”.