L’IPC baixa al 2,2% a Catalunya després de cinc mesos a l’alça, impulsat per la caiguda de l’electricitat.
L’Índex de Preus de Consum (IPC) baixa nou dècimes al març a Catalunya fins a situar-se en el 2,2% respecte del mateix mes de l’any passat. D’aquesta manera, l’indicador que mesura el cost de la vida trenca amb cinc mesos consecutius a l’alça i assoleix el nivell més baix des de l’octubre, segons les dades publicades aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística. Si s’observa la variació mensual, l’IPC mostra que els preus es van mantenir en comparació amb el febrer a Catalunya (0%).
Pel que fa a la inflació subjacent (la que no inclou ni energia ni aliments frescos, més volàtils), va tancar el mes passat amb un increment anual del 2% al conjunt d’Espanya, dues dècimes menys que el mes anterior.
Segons Maria Recuero, secretària general de la USOC “la moderació de la inflació a Catalunya s’explica fonamentalment per la baixada dels preus de l’electricitat i els carburants, que es dona tant a nivell mensual -amb relació al febrer- com en termes anuals”.
Per demarcacions, a Barcelona l’IPC s’ha situat en el 2,1%, un punt menys que la variació anual del febrer. A les comarques de Girona, la inflació coincideix amb la mitjana catalana en el 2,2%, set dècimes menys, mentre que a les de Lleida ha caigut vuit dècimes per sota a les del febrer, fins al 2,6%. Finalment, a la demarcació de Tarragona, l’IPC és del 2% al març, 1,1 punts menys que el mes anterior.
Pel que fa al conjunt d’Espanya, l’IPC va alleujar lleugerament les butxaques de la ciutadania al març, amb una pujada del 2,3%, 7 dècimes menys que al febrer. No obstant això, alguns grups bàsics, com el d’habitatge, es mantenen molt per sobre de la pujada, amb 5,7%.
La secretària general de la USOC subratlla que “esperem que aquesta baixada NO sigui només un preparatiu d’un rebot amb l’excusa del context internacional. Sabem que moltes famílies encara arrosseguen les conseqüències de mesos de preus disparats i, per això, a la USOC insistim que calen mesures estructurals que protegeixin el poder adquisitiu de la classe treballadora i no només confiar en fluctuacions conjunturals del mercat”.