Els salaris han de créixer per fer front a la pujada més gran de preus des de fa 20 anys.
- L’IPC tanca el 2021 al 6,5%, influït per l’ascens de l’electricitat, l’alimentació i els serveis d’allotjament i de restauració, a Catalunya és el 6,1%
- L’IPC ha tancat el 2021 al conjunt de l’estat al 6,5%, i a Catalunya és del 6,1%, a causa de la important pujada dels preus de l’electricitat, de l’alimentació i dels serveis d’allotjament i restauració.
“Davant aquest escenari d’inflació, que sembla que no serà transitòria com ja apuntes alguns experts, els salaris han de créixer, i ho han de fer d’acord amb el ritme d’augment dels béns que necessitem al nostre dia a dia. La pujada dels preus, la més gran des de fa 20 anys, no es pot convertir en un element més que augmenti la desigualtat social i la vida precària”, reivindica Maria Recuero secretària general d’USOC.
La realitat és que la desigualtat continua augmentant aquests dos darrers anys, en gran mesura per la qualitat de l’ocupació i els salaris. “La limitada reforma laboral que tracten de vendre’ns com a històrica no és la solució per aconseguir una ocupació de qualitat, que aposti per altres models productius de futur”, apunta Recuero.
Des del mes de febrer, la inflació va iniciar una escalada continuada. No així els salaris, com ha demostrat, per exemple, l’estadística de negociació col·lectiva que, a més de confirmar el seu alentiment com un efecte més de la pandèmia, va deixar la pujada salarial pactada en conveni a l’1,47%, més de 5 punts per sota del que han crescut els preus.
“Per tant, cal que des de la negociació col·lectiva s’impulsi una veritable recuperació salarial. Molts sous es van congelar en els moments més durs de la pandèmia i, ara que els preus es desboquen, les empreses han de fer un esforç i apujar els salaris de les plantilles, i són responsables amb l’esforç realitzat per milers i milers de treballadors en els darrers mesos”, reclama Recuero.
“Les empreses han de ser responsables en aquests moments i també els mateixos que van signar els AENC i signen els convenis col·lectius fins i tot amb congelacions. Sorprèn que ara diguin que la batalla són els salaris, amb una mà, signant i amb una altra, la pancarta, quan durant molt de temps se n’han oblidat”, conclou Recuero.