La pujada de l’IPC i la tornada a la moderació dels salaris obliga a parlar de nova congelació.
• Tot i que alguns articles corregeixen la inflació, els productes bàsics com habitatge i transport porten gairebé tot l’any pujant per sobre dels sous
L’IPC a Catalunya remunta 3 dècimes al març fins al 1,4% d’inflació, mentre que l’estadística de pujada salarial per conveni torna a alentir lleument.
“Són xifres de pujada salarial que serien assumibles si es partís d’una situació d’estabilitat en els ingressos, on una pujada mitjana del 0,9% per sobre de l’IPC es consideraria guany de poder adquisitiu. Però quan portem una dècada perdent més del 10% d’aquest poder adquisitiu i el PIB puja a raó de 2 i 3%, un 0,9% és una insignificança”, analitza Maria Recuero secretària general d’USOC.
A més, l’IPC, com totes les estadístiques, “té les seves llums i les seves ombres. Dins d’aquest 1,4% hi ha productes necessaris i productes més prescindibles, articles d’ús diari i d’altres que adquirim setmanalment o fins i tot una vegada al mes. Per això cal analitzar més enllà de la mitjana. Si bé l’alimentació segueix una línia molt similar a l’IPC, els altres dos grups més bàsics, com són el vestit, calçat i el transport, es disparen”, alerta Recuero, que desgrana: ” dels últims dotze mesos, el preu del transport ha estat durant sis consecutius pujant per sobre del 5%, més del doble de la pujada salarial, i dos mesos més ha estat per sobre d’aquesta pujada. I en el cas de l’habitatge, que comprèn lloguer, electricitat, gas i aigua, el seu augment ha estat nou mesos per sobre de la pujada dels salaris, amb un pic fins i tot del 5,3%”.
Per tot això, “si amb la pujada salarial cal afrontar diàriament la compra d’articles amb pujades molt més grans que els sous. Els preus més assequibles corresponen a serveis puntuals, encara que l’IPC sigui més moderat que els sous, el poder de compra de la ciutadania segueix baixant”, conclou la secretària general d’USOC.