La inflació segueix empobrint als treballadors, especialment als jubilats.
Novembre tanca a Espanya amb una pujada de l’IPC interanual de l’1,7% després de quatre mesos continuats d’augment dels preus, a Catalunya l’IPC interanual és més alt amb l’1,9% i que s’han incrementat respecte a l’octubre a 0,4%.
El cost de la cistella de la compra, segons l’Institut Nacional d’Estadística, s’ha vist afectat, sobretot, per la pujada dels carburants, que incideixen en l’encariment tant del transport com de la calefacció per a l’habitatge.
No obstant això, “aquesta pujada de preus, que l’estadística endolceix amb una baixada del cost de la fruita, l’oci i la cultura, o la restauració i hoteleria, no té en compte dues de les càrregues més importants que recauen sobre la butxaca dels treballadors: l’habitatge, vestit, calçat i l’energia”, argumenta Maria Recuero secretària general d’USOC.
“Assistim a aquest quadrimestre inflacionista alhora que patim l’escalada dels preus de l’habitatge a valors d’abans de la crisi -6,2% de pujada fins setembre-, i suportem un rebut de la llum que és el cinquè més car d’Europa, després països que pràcticament doblen el nostre sou mitjà, com Suècia, Finlàndia i Gran Bretanya”, continua Recuero. “Segons les dades d’Eurostat, l’energia es va encarir a Espanya un 5% en el primer semestre, cinc vegades la mitjana europea, però és que les dades que es van coneixent més a més segueixen parlant-nos de costos de la llum astronòmics ja en ple hivern, picant a famílies senceres amb el nou concepte de pobresa que ha creat la crisi, el de la pobresa energètica”.
L’alça dels preus no seria tan dramàtica si vingués acompanyada d’una recuperació real dels salaris. “Però les propostes de la USOC per negociació col·lectiva d’un 3% queden lluny de la realitat dels reflectits en els convenis col·lectius pel que està ocasionant una pèrdua real de poder adquisitiu”.
A més, fora dels convenis sectorials i d’empresa queden els funcionaris i jubilats, que “directament es veuen abocats a pujades irrisòries o congelacions per la falta de pressupostos per a 2018”. Els pensionistes porten tres anys actualitzant les seves mensualitats a un ritme del 0,25% anual, i l’any que serà igual. Per tant, aquest any “ja acumulen una pèrdua de poder adquisitiu de l’1,35%, que seguirà creixent si es manté aquesta tendència. Això no només allunya els jubilats de la tan celebrada recuperació econòmica que ens arriba des del Govern, sinó que fa que la nostra gent gran siguin cada dia més pobres”.