La pandèmia de la Covid-19, ens qüestiona el món tal com està.
La pandèmia de la Covid-19 ens ha posat en qüestió, moltes coses, algunes bàsiques que mai ens hagués passat pel cap que es veurien amenaçades.
D’una banda, la crisi sanitària ha donat un nou valor al concepte de salut pública. Ens hem adonat que l’individualisme no serveix per lluitar contra una pandèmia sinó que ha de ser un esforç col·lectiu amb assumpció de la responsabilitat personal de cadascú. Vivim en societat i això afecta a tothom, una sortida individual no serveix si no es millora les condicions de tots.
Les idees del neoliberalisme s’han posat en qüestió, la privatització de la sanitat, les retallades en els sistemes públics de salut i les desigualtats socials són un focus d’expansió de l’epidèmia com s’està veient en el país més poderós de món, on l’epidèmia està afectat més persones i s’han destruït més vides que en lloc.
Les coses no es mouran cap a una major justícia social per pròpia inèrcia, és un treball de totes les forces socials i dels sindicats, perquè el món que es construeixi a partir d’aquesta colossal sacsejada, sigui més just,. Un dels perills que hi ha és que amb la crisi econòmica i social que s’està produint a hores d’ara i cada dia amb més desigualtats socials cal corregir amb una major despesa pública que serveixi per protegir les persones de la pobresa i pugui sortir-ne del pou en que es troben.
Per tant, la necessitat de reforçar les polítiques públiques en sanitat, educació, protecció social etc. , són imprescindibles. Per aquest motiu són necessàries mesures fiscals redistributives que permetin un major ingrés en recursos públics per tirar endavant aquestes polítiques, perquè sinó ens podríem quedar en meres declaracions d’intencions però sense cap desenvolupament pràctic.
És fonamental un gir de 180 graus per protegir els drets socials i laborals perquè les desregulacions en drets a generat precarietat en el treball, un debilitament de l’Estat de Benestar que ara es considera fonamental per a combatre amb èxit la pandèmia i la crisi sanitària i afrontar amb robustos instruments les conseqüències econòmiques i socials.
També s’ha posat en evidència el nostre model productiu basat en el sector serveis que ha pivotat en el turisme un factor d’èxit de manera exclusiva i ara amb la pandèmia s’ha ensorrat en pocs mesos i es recorda una altra vegada la necessitat de polítiques industrials, la inversió en tecnologies per modernitzar el nostre aparell productiu i desenvolupar un modern teixit industrial que pugui competir amb èxit en el món.
Hem vist de forma molt crua les debilitats del nostre model productiu, social i econòmic, les conseqüències de la privatització dels serveis públics etc, per això es fa necessari l’impuls d’uns canvis que afrontin la transformació social en aquests moments tan convulsos.
Tor això s’ajunta amb la debilitat del sistema democràtic per afrontar aquests canvis des de les forces progressistes. Assistim a l’aparició de líders autoritaris que soscaven els principis democràtics, de progrés i justícia social, que poden impulsar cap al desenvolupament d’un món en sentit contrari al que defensem, aprofitant els problemes de desvertebració social que la crisi provoca i davant l’intent d’evitar aquests canvis que les societats estan demandant però que aquests poders no atenen.
La crisi sanitària que estem vivint ha impactat amb tota la seva cruesa en el mercat de treball amb la destrucció de llocs de treball que no ha fet més que agreujar la situació dels treballadors en l’economia irregular que s’ha quedat sense ingressos i sense protecció social. Els treballadors precaris que han perdut ocupació i que amb l’ajuda mínima vital poden obtenir una renda, però que aquesta línia de protecció es troba paralitzada per la burocràcia i la manca de mitjans en la gestió.
De forma general aquesta crisi ens afecta amb la legislació laboral que no s’ha modificat encara i que s’hauria d’haver corregit com a mínim els elements més negatius de la reforma laboral de PP de l’any 2012. Per això és urgent que les noves majories progressistes escometen canvis en profunditat en la legislació laboral per protegir l’ocupació en aquests moments de crisi i blindar les pensions públiques en la constitució per protegir un dels pilars de l’Estat del Benestar.
Per la USOC cal emprendre canvis en el nostre model productiu i reorientar l’activitat econòmica cap a activitats productives per la reindustrialització en activitats amb valor afegit, amb tecnologies de futur, que es fomentin energies verdes per combatre el canvi climàtic i es dirigeixi l’ocupació cap a aquests sectors.
En conseqüència la crisi de la Covid-19 posa en evidència aquelles coses que ja no funcionaven abans, i obliga a reorientar les nostres prioritats cap a elements fonamentals com són protegir la vida i la salut de la població, l’educació i l’ocupació de les persones.
Per això la USOC sempre estarà a favor del diàleg per trobar solucions a com combatre el canvi climàtic, treballar per la justícia social, lluitar per la igualtat social i l’accés de la població a tots aquests drets.
Publicat al Diari del Treball el 16 de setembre de 2020