L’altre dia va sortir la notícia que a una escola de Huelva, els professors van anar a treballar amb faldilla i les ungles pintades per protestar contra els insults i vexacions que havia rebut una nena trans d’onze anys per part de la resta d’alumnat per portar les ungles pintades. L’objectiu d’aquestes actuacions, que més endavant van publicar-me al blog del centre amb el missatge “No jutgem la teva manera de vestir, i molt menys de sentir”, eren normalitzar que les persones adoptessin l’expressió de gènere desitjada independentment del sexe amb el que s’ha nascut i del gènere que se’ls ha assignat, per tal que no es tornés a repetir aquell escenari; així com enviar el missatge de que la roba, el pinta ungles o el maquillatge no tenen gènere. Amb això, els professors van aconseguir que altres alumnes s’adherissin a la protesta i van poder conscienciar a l’alumnat de la gravetat que comporta riure’s d’algú altre i de tenir aquestes actituds transfòbiques.
Ens ha semblat interessant donar una perspectiva i fer un breu comentari com a Joves i Igualtat USOC.
El primer que ens sorprèn és la jove edat en la qual es produeix aquesta situació de burla cap a la nena, ja que representa que quan som petits, com encara som innocents i no hem tingut temps de corrompre’ns pels valors socials, acostumem a ser més tolerants davant la diversitat. Això ens denota que ja des d’infants se’ns educa amb uns valors cisheteropatriarcals molt excloents i que ho interioritzem fins a tal punt que tot allò que surti de la norma és desconegut o estrany i per tant, motiu de mofa. És evident, però, que els qui tenen la culpa no són aquests alumnes que s’han rigut de la companya, i crivellar-los amb esbroncs, càstigs o despreci, tampoc ajudarà a canviar les coses. Cal una reeducació en matèria sexoafectiva, d’expressió de gènere i en diversitat sexual per trencar amb les creences que han adoptat fins ara i inculcar-ne unes de noves més igualitàries, tolerants i justes.
Finalment, també volem mencionar el què significa que es riguin de la nena transsexual per portar les ungles pintades. Malauradament, tot i que la roba, el maquillatge o els accessoris no tenen gènere, el fet de tenir uns rols i uns estereotips de gènere i binaris fan que relacionem certa vestimenta, cert pentinat, roba, comportament o inclús forma de parlar amb un gènere o altre i tot allò que no compleixi la nostra imatge mental d’home o dona, no ens encaixa. Per això ens cal, també, lluitar per una futura abolició del gènere, almenys tal com el coneixem i l’entenem ara, per evitar que algunes persones se sentin fora de lloc o tinguis problemes d’identitat generats per l’entorn.
Aquest canvi, però, no pot sortir només d’una sola escola, sinó que ha de ser una proposta general en tot l’Estat. Arribats a aquest punt queda més que demostrat que la intolerància cap al col·lectiu LGTBIQ+ no és un conflicte privat sinó col·lectiu, en el que tothom ha de fer-hi front i implicar-se. Necessitem invertir els recursos necessaris per formar els equips docents en matèria de gènere, però també regular i filtrar la publicitat, mass media i productes visuals per assegurar-nos que no és LGTBIQ+fòbica, augmentar els recursos socials per fer acompanyament psicològic a les víctimes d’agressions LGTBIQ+fòbiques així com a les seves famílies, implementar protocols i plans d’igualtat a les feines, etc. i intervenir en tots els àmbits de la vida on es poden patir discriminacions.