Catalunya està immersa des d’uns anys enrere en un procés de revisió de l’actual marc polític estatutari i constitucional, que va agafant força, a partir del 2010, arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, aprovat per les Corts Espanyoles i referendat a Catalunya. És a partir d’aquest punt que s’instal·la en part de la societat catalana la convicció que el marc constitucional i estatutari esdevé insuficient, perquè aboca a una concepció restrictiva de la capacitat d’autogovern de Catalunya.
De forma paral·lela, a partir del 2012 i fins l’actualitat, es posa en marxa una creixent mobilització a favor d’iniciar un procés d’independència i superar, per tant el marc polític estatal. Així mateix, es va estenent la idea que Catalunya és un subjecte polític i que correspon exclusivament a la població catalana pronunciar-se sobre el seu futur.
L’any 2013 es constitueix el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, plataforma impulsada pel Govern i pels partits que li donen suport, a partir del qual s’invita a organitzacions polítiques, socials i econòmiques a participar i a acompanyar al Parlament en l’exigència de la celebració d’una consulta política a Catalunya. És en aquest context que els òrgans de la Unió Sindical Obrera de Catalunya -USOC- es van pronunciar a favor de la participació i adhesió del sindicat en aquest pacte, que en aquell moment hi donava suport més del vuitanta per cent de la representació política del Parlament de Catalunya. Aquest posicionament no deixa de ser un reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya, que en el darrer període preconstitucional, ja s’hi havia pronunciat a favor la Confederació USO, referint-se, en aquell context (1976), als pobles d’Espanya.
La USOC està definida en els estatuts aprovats al XII Congrés com a sindicat nacional i de classe compromès en la defensa dels drets dels treballadors de Catalunya, així com, a nivell polític, en la defensa de les institucions de Catalunya, recuperades en l’Estatut del 79 i reformat el 2006. És precisament en el pròleg d’aquest últim, on es defineix Catalunya com a nació, entesa com a sentiment percebut per la població. El reconeixement de la realitat específica catalana intenta ser reconegut en la pròpia constitució de 1978 com a nacionalitat, però malauradament aquest concepte polític no ha estat mai desplegat normativament.
La USOC, com a organització sindical catalana que aplega a milers de treballadors i treballadores afiliats, defensa el dret que la població pugui decidir el seu futur lliurement, en el marc polític actual o en un altre, mitjançant un referèndum vinculant i amb criteris homologables als de qualsevol procés electoral que s’hagi fet anteriorment. Altrament, veiem necessari, que cal posar l’accent no només en el debat polític sinó també en el futur de l’estat del benestar, en el conjunt de les polítiques socials. La societat ha de poder respondre, a més, quina Catalunya vol i aquest debat expressament es deixa al marge, sent al nostre entendre part fonamental. Volem una Catalunya on es protegeixin les llibertats individuals i col·lectives; on es potenciï l’economia productiva per sobre de l’especulativa com a motor de creació de llocs de treball de qualitat i on es mantingui un equilibri entre l’economia i la protecció a les persones.
Per tot això, es fa imprescindible una regulació mínima en matèria laboral i social que aplegui entre altres:
- Respecte i/o ratificació dels convenis de l’OIT.
- Una nova legislació laboral que superi les reformes del 2010 i 2012, que han ocasionat una retallada de drets dels treballadors i treballadores i que es mantenen intactes i no es vislumbrem modificacions que arreglin els greus desequilibris que han provocat.
- Polítiques d’ocupació que fomentin llocs de treball dignes. Tot i que l’atur ha disminuït en els últims mesos, els índexs es mantenen alts, i el més greu de tot és que no s’impulsen polítiques de creixement i, la manca d’estímuls econòmics per reduir l’atur ens està condemnant a ser un país amb un atur estructural de llarga durada que afecta el futur dels joves i els aturats que veuen amb impotència la reducció de la cobertura de prestacions i que tampoc s’implementen les rendes socials per a les persones sense ingressos.
- Establiment d’un salari mínim digne. És de tothom sabut que durant dos anys el SMI ha estat congelat i per al 2017 es preveu només un increment del 8%. La USOC recolzem que aquest salari hauria de situar-se, en aquesta legislatura, en els 1.000 euros mensuals.
- Establiment d’una renda mínima de garantia social.
- Garantir una sanitat i una educació com a servei universal i de qualitat, que promogui la igualtat d’oportunitats. A Catalunya els intents per propiciar la igualtat efectiva entre homes i dones han estat frenats pel recurs del Govern davant el Tribunal Constitucional. La mateixa sort han patit aspectes de la llei sobre pobresa energètica i d’altres socials aprovades pel Parlament de Catalunya.
- Manteniment i millora del sistema de pensions públic de repartiment. Defensem un sistema de pensions públic ja que el nostre nivell de despesa respecte al PIB no és més alt que la d’altres països europeus. El nostre problema són els ingressos que ha afectat l’increment de l’atur i la baixa cotització pels salaris més baixos. Per tal cal incrementar el nombre de cotitzants i tenir millors salaris. Cal que les reformes es facin per consens en el Pacte de Toledo i cal que els ingressos se situïn via cotitzants o aportacions directes dels pressupostos i el pagament d’algunes prestacions que no vagin a càrrec de les cotitzacions socials.
- Establiment de mecanismes eficaços per lluitar contra la pobresa en totes les seves facetes.
- Revisió del sistema fiscal que permeti la lluita contra el frau i l’economia submergida, progressivitat real en la tributació que permetin reduir la pressió a l’hora que s’equiparen la fiscalitat de les rendes del treball amb les del capital.
És urgent que es trobi una sortida que permeti als ciutadans expressar-se de forma democràtica i amb garanties amb un referèndum, on la majoria decideixi què futur de relació volen per a aquest país i que superi d’una vegada la situació d’incertesa i de bloqueig institucional que dificulta el funcionament del país i el ple desenvolupament d’una Catalunya Social.
La USOC mantindrà les mobilitzacions per uns pressupostos socials i participarà en futures, sempre que es compti amb el tercer sindicat de Catalunya per implementar aquestes mobilitzacions, participant en la seva convocatòria, execució i estant presents en les plataformes i taules de negociació que propiciïn aquestes mobilitzacions.
Els reptes que té plantejats Catalunya són de gran magnitud i d’incerta resolució, però el final, amb la millor formulació política possible, ha de servir per redistribuir millor la riquesa i per garantir una societat més justa.
Comitè Nacional USOC
Barcelona 22 de desembre de 2016
