El teu salari i el meu. Iguals?.
Avui, 22 de febrer, dia per la Igualtat Salarial, recordem que al nostre país, les dones segueixen sobrevivint amb menys ingressos que els homes. La bretxa salarial entre dones i homes es va situar el 2014 en el 14%.
Si s’ajusta més la bretxa en funció d’altres variables seguim tenint diferències salarials que deixen de tenir explicació, com pot ser el tipus de contracte, jornada, formació, experiència. Aquesta és la part de la bretxa que segueix sense explicació.
El 2012 el guany mitjà anual va ser de 25.682,05 € per als homes i de 19.537,33 € per a les dones, el que suposava que les dones guanyaven 6.144,72 € menys. Les dades de l’última enquesta d’Estructura Salarial publicada per l’INE, el 2014 el salari mitjà anual dels homes va ser de 25.727,24 euros, i el de les dones 19.744,82, el que ha escurçat la diferència a 5.982,42 € . Malgrat aquesta petita reducció de 162,3 euros, les dones continuen percebent sous que són un 23,3% inferiors al dels homes.
El guany mitjana anual femenina en 2014 va ser del 76,7% respecte del guany mitjana masculina, aquesta diferència es matisa si es consideren situacions similars respecte a variables com tipus de contracte, jornada, ocupació, antiguitat, etc. No obstant això, la desigualtat de la distribució salarial entre sexes és apreciable, tenint en compte que el 2008 el guany mitjà femenina representava el 78,1% respecte a la masculina. Per tant, no estem en condicions de felicitar-nos en l’evolució.
Les dones segueixen tenint unes retribucions inferiors als homes en totes les ocupacions. La major diferència es va donar en el grup Directors i Gerents, i la menor en les Ocupacions elementals, i segueixen ocupant un percentatge major d’ocupacions a temps parcial.
En un moment en que encara està en l’aire l’acord sobre pujada salarial per a aquest 2017, en què l’economia espanyola creix a un ritme del 3% i ha arribat el moment de reflectir aquesta certa recuperació econòmica en els sous dels treballadors, també és hora d’assumir la desigualtat salarial com un greu problema i apostar per lleis que blindin la igualtat de salaris entre homes i dones, així com que es posen en marxa mesures efectives de conciliació i coresponsabilitat en igualtat de condicions perquè les dones deixin de ser penalitzades en l’àmbit laboral.
“Si he de contractar algú, prefereixo a una persona que no vagi a estar 16 setmanes de baixa per que vulgui ser mare”; “És impossible que es pagui menys a una dona que a un home, això a la meva empresa no passa”, són alguns arguments que sentim dia a dia. Què es pot fer? Apostar per polítiques d’ocupació que tinguin en compte la perspectiva de gènere perquè el principi d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones sigui més d’un dret, un fet. Tornar a donar importància a les polítiques d’igualtat a Espanya, les quals van deixar de ser prioritat fa molts anys. Abolir la reforma laboral que, no ha generat ocupació de qualitat, sinó que ha aconseguit la precarització total. Donar suport i promoure mesures de coresponsabilitat perquè avui en dia, les mesures de conciliació de les empreses, excedències i reduccions de jornada tenen rostre de dona en més d’un 90%. Donem suport els permisos de maternitat i paternitat igualitaris i intransferibles. Acabar amb la segregació horitzontal i vertical del treball i apostar per la transparència salarial.
La igualtat d’oportunitats entre homes i dones està molt present en els nostres objectius dins la lluita sindical, defensant-la en les negociacions de convenis, en la signatura d’acords empresarials i en la negociació i seguiment dels plans d’igualtat. Seguim apostant per una societat en la qual la igualtat entre homes i dones, en tots els àmbits, sigui una realitat.