La durada mitjana dels contractes a Espanya és de 44 dies, 9 dies menys que en 2021, i encara no s’han recuperat, segons el Gabinet d’Estudis de la USO. A Catalunya, es triplica la taxa de contractes indefinits a causa de les noves formes de treball.
Aquesta dada és una de les que destaquen de l’ “Anàlisi socioeconòmica: contractació, ocupació i salaris”, elaborat pel Gabinet d’Estudis de la USO. Però hi ha molts altres que donen suport a aquesta realitat: hi ha menys treball que fa quatre anys.
Abans d’entrar en més detalls, volem situar al mapa Catalunya. Creiem que hi ha hagut un canvi en el mercat laboral, on han aparegut noves realitats i formes de treball. Això ha provocat, entre altres factors, que a Catalunya s’ha triplicat la taxa de contractes indefinits, passant del 13% de fa 3 anys al 40% d’ara. També és cert que encara existeixen molts contractes temporals en determinats sectors i èpoques de l’any, que no hem estat capaços d’erradicar. “Això comporta un major risc d’inestabilitat laboral davant de situacions que amb l’última reforma laboral no s’hi ha posat pas fre”, comentar Maria Recuero, secretària general de la USOC.
“Hi ha diferents formes de treball i això ens porta a fer una reflexió profunda al sindicat per donar resposta a les noves realitats que es donen (repartidors, plataformes digitals, intel·ligència artificial, reindustrialització, robòtica, entre altres)” reflexiona Maria Recuero.
Tornant a les dades estatals a les quals fa referència l’estudi dels companys confederals, tot i que hi ha un rècord d’afiliats a la Seguretat Social de 20,8 milions de persones, la durada dels contractes és menor i, avui hi ha menys jornades laborals treballades que fa quatre anys. Així, a tancament del primer trimestre d’aquest any, encara no s’havien recuperat 77.884.100 hores de treball respecte a 2019, últim trimestre no marcat per la crisi de la COVID-19.
Això vol dir que “les hores de treball es reparteixen entre més gent. I, per tant, també els salaris. Hi ha més gent treballant cobrant menys”, conclou Joaquín Pérez, secretari general de la USO.
No obstant això, afegeix que “si aquesta és la tendència que gràcies a la part positiva que tenen la robotització i informatització de treballs i processos, hem d’afrontar una redistribució d’aquest treball. Des de la USO es considera que, si el continu descens de les jornades és estructural i treballa més gent, però menys hores, hem d’afrontar com més aviat millor la revisió de què és una jornada completa i ajustar-la a la realitat. Ha arribat el moment de posar sobre la taula el final de la jornada completa de 40 hores setmanals”, reflexiona Pérez.
Perquè “el que no pot ser és que es comenti que la intel·ligència artificial reduirà temps, reduirà hores de treball, però sempre es pensi a empobrir als treballadors. Si hi haurà menys càrrega de treball, però més riquesa, el treball ha d’estar millor valorat i que aquesta mitjana d’hores, sigui 37, 35 o 32, equivalgui igualment al salari d’una jornada completa”, explica el secretari general de la USO.
Els contractes duren menys que el 2021
En aquest període, hem assistit a les bases d’una nova reforma laboral que pretenia posar el contracte indefinit en el centre de les relacions contractuals. I sí, la signatura de contractes indefinits ha crescut substancialment si comparem maig de 2023 amb maig de 2021. De fet, en aquells dies eren el 10% dels signats; ara, el 44,3%. Això ha canviat realment la qualitat i l’estabilitat de les ocupacions?
“En la nostra opinió, no”, afirma Joaquín Pérez amb rotunditat. “La realitat és que si han crescut els contractes indefinits a jornada completa, s’han multiplicat per 2,6, però han crescut més les jornades parcials i les discontínues. 3,5 vegades més les primeres; i per 11,5 s’han multiplicat els fixos discontinus”, exposa.
Però, a més, “hi ha una altra dada incontestable sobre si els contractes indefinits suposen de veritat relacions laborals més estables: avui, la durada mitjana dels contractes és de 43,91 dies. Fa dos anys, era de 52,71. No val de res que se signi un contracte indefinit si es pot rescindir en quinze dies o en un mes sense majors despeses i conseqüències. La reforma no va atacar l’acomiadament ni ha vingut acompanyada d’altres canvis necessaris per a millorar el món laboral: el model productiu”, reclama el secretari general confederal.
De fet, ha augmentat la rescissió de contractes indefinits en un 70,7% des d’abril de 2022 a abril de 2023. Van créixer tots els supòsits de baixa; percentualment, els que més han estat l’acomiadament per causes objectius imputables al treballador i el passi a inactivitat d’un fix discontinu, que s’ha més que duplicat en un any.
I, respecte als contractes temporals, des de la confederació s’afirma que “tampoc aquí s’han revertit els vicis estructurals de les nostres relacions laborals: el 40% dels contractes temporals que es van signar van durar menys d’una setmana”.
Els indefinits cobren menys
“Aquest canvi de noms en la contractació ha suposat una precarització del contracte indefinit no només en la seva durada, sinó també en la seva retribució”, analitza Joaquín Pérez. Per a això, es recolza en les dades de retribucions registrades en la Seguretat Social, en funció de les bases de cotització.
“Els treballadors indefinits són els que han vist abaixar el seu salari. Segons les últimes dades disponibles, 2022 va tancar amb menors percepcions que 2021 per als indefinits a jornada completa, els indefinits amb jornada parcial i els fixos discontinus. No obstant això, ha augmentat en el cas dels treballadors temporals”, exposen des de la USO. Aquestes percepcions són anuals, per la qual cosa l’empobriment mitjà del treballador amb contracte indefinit es pot deure al fet que, en realitat, els indefinits no ho són. I, si malgrat comptar amb un o diversos contractes indefinits, no treballen durant tot l’any, el seu sou anual caurà.
Finalment, el secretàri general de la USO incideix en la necessitat de “controlar el mal ús dels fixos discontinus. Que no es converteixin en el nou comodí de plena disposició. Es veu en el brutal augment d’altes i baixes de persones amb aquest tipus de contracte, fins i tot sobre 2022, quan ja s’havia produït l’auge d’aquesta contractació. Avui, els supòsits ‘no ocupats’, però amb relació laboral vigent són ja 507.000 persones. Més del doble que fa un any. Més de mig milió d’aturats reals que no figuren com a tal”.