Nova edició de la USOC T’Informa, relacionada amb la representació al Consejo de Desarrollo Sostenible.
1.LLIBERTAT SINDICAL
La llibertat sindical no és un tema interpretatiu, no hi ha arguments abstractes en la seva aplicació, sinó que és un fet consolidat a la Constitució, especificat de la següent manera:
La Constitució espanyola de 1978 estableix a l’art. 28:
“Tothom té dret a sindicar-se lliurement. La llei pot limitar o exceptuar l’exercici d’aquest dret a les forces o instituts armats o als altres cossos sotmesos a disciplina militar i regula les peculiaritats del seu exercici per als funcionaris públics. La llibertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seva elecció, així com el dret dels sindicats a formar confederacions/crear organitzacions sindicals internacionals o afiliar-s’hi. Ningú no podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat”.
2. USOC vs CCOO/UGT REFERENT A LA COMPOSICIÓ DEL CONSELL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
CCOO i UGT, en un recurs de cassació que presenten davant del Tribunal Suprem, argumenten que es produeix una vulneració de l’art. 6 de la LOLS (Llei Orgànica de Llibertat Sindical), perjudincat-los de forma directe, argumentat que la USO forma part de la composició del Consell de Desenvolupament Sostenible, ja que, segons criteris d’aquests sindicats de classe, només els més representatius haurien de formar-ne part.
3. SENTÈNCIA TRIBUNAL SUPREM SALA CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU
Com no podia ser d’altre forma, l’Alt Tribunal desestima les pretensions dels dos sindicats, en considerar que no es tracta d’una representació institucional al Consell, així com que ja gaudeixen d’excés de privilegis i que es tracta fonamentalment, cosa que CCOO i la UGT semblen desconèixer, d’una qüestió de PLURALITAT SINDICAL.
4. POSTURA DEL MINISTERI FISCAL
El Ministeri Fiscal avala la garantia sindical d’acord amb l’art. 28.1 de la Constitució Espanyola i exposa el risc existent i evident, davant d’un cert nivell de representativitat, d’una atomització sindical (que és el que pretenen els sindicats classistes CCOO i UGT, sense èxit). Per tant, podem afirmar que el ministeri fiscal es posiciona en línea amb la USO.
5. CONCLUSIÓ
El sindicalisme no ha de moure’s en funció del que volen o no determinats sindicats, tant la Llibertat Sindical, com la seva pluralitat, no poden estar en mans dels qui es consideren senyors del sindicalisme, sinó d’aquells que dia a dia defensen els interessos de les treballadores i treballadors, independentment de la representativitat que tinguin, ja que en cas contrari estaríem creant una discriminació sistemàtica.
CCOO i UGT han intentat deixar fora la USO (USOC a Catalunya), obtenint una sentència del Tribunal Suprem on no només no els dona la raó, sinó que a més els diu que no poden pretendre tenir drets absoluts per les seves sigles.
Novament, la USO, fruit de la seva feina i dedicació, guanya la partida als Tribunals.