A Catalunya hi ha 345.400 persones que busquen feina, 8.600 més que el segon trimestre; i hi ha 3.716.400 persones ocupades, 62.400 més que fa tres mesos.
Petit repunt de l’atur el tercer trimestre de l’any a Catalunya, segons les dades de l’enquesta de població activa, que ha publicat aquest dijous l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Entre juliol i setembre, hi ha 8.600 parats més, cosa que deixa el total en 345.400 persones i situa la taxa en el 8,5%. En comparació amb l’any passat, hi ha 19.800 persones menys sense feina.
Tot i això, també ha augmentat l’ocupació en 62.400 persones, i el total s’ha situat en 3.716.400 persones ocupades. Aquesta aparent contradicció s’explica per l’augment de la població activa. A Catalunya, se situa per primera vegada per sobre dels 4 milions. Això vol dir que un 62% de la població catalana o bé treballa o bé vol treballar i busca feina activament.
Per províncies, l’atur més reduït es dona a Lleida, amb el 7,63%, seguida del 8,35% de Barcelona, el 9% de Girona i el 9,59% de Tarragona. Entre les dones d’aquesta última es dona la taxa d’atur més alta de Catalunya, amb el 10,70%.
El mateix patró es repeteix a Espanya, on aquest tercer trimestre s’ha assolit el màxim històric d’ocupació i de població activa. Alhora que hi ha un repunt de l’atur. Les dades en l’àmbit estatal reflecteixen que l’atur es cronifica en cada vegada més casos: 15.400 persones més que fa més d’un any que són a l’atur, mentre que creixen també les llars amb tots els seus membres en situació d’atur, 12.800, fins a fregar el milió.
Maria Recuero, secretària general de la USOC, destaca que “La millora del mercat de treball no pot distreure del repte que suposa tenir encara a 345.400 persones que volen exercir el seu dret al treball, i que no hi troben resposta. Les polítiques actives d’ocupació han d’incorporar les millores plantejades per la recent Llei d’ocupació i tenir en la inserció laboral de qualitat el seu principal horitzó”.
Finalment, Recuero considera urgent “la regulació del contracte fix discontinu, que permet aquest ball d’altes i baixes en la Seguretat Social, juntament amb la rebaixa de la jornada laboral, adequant-les així a la realitat de les hores que es fan, i, per descomptat, una pujada salarial que recuperi la pèrdua generalitzada de poder adquisitiu, començant per un SMI que superi els 1.200 euros, tal com recomana Brussel·les, que sigui dos terços del salari mitjà”.