El valor de la teva feina.
Aquest any no podem deixar de celebrar el 1r. de Maig encara que estiguem a la meitat d’una severa crisi pel covid-19. Però serà, sens dubte, una celebració molt diferent. No només per la impossibilitat de concentrarnos o manifestar-nos pels carrers de les nostres ciutats. Aquest Primer de Maig s’inicia amb el record per a totes les persones que han mort, moltes d’elles en circumstàncies especialment doloroses, i d’altres que han perdut la vida per complir amb el seu deure o estant al servei dels altres. La USOC, vol expressar-vos, a les famílies i amics, el condol més sincer i fer-vos arribar tot el nostre suport en aquests moments tan difícils.
Precisament per aquestes dramàtiques circumstàncies, commemorem aquest Primer de Maig amb el lema El valor de la teva feina. Aquests dies, treballadors i treballadores de supermercats, contact center, de subministraments varis, sociosanitaris, vigilants de seguretat, policies, serveis de neteja, transport, professionals de centres hospitalaris i centres de salut, professionals de l’educació –fent feina a distància-, empleats públics de totes les administracions, i un llarguíssim etcètera, han fet possible, amb la seva feina, que la societat hagi funcionat malgrat tots els obstacles. I avui, és un dia per a reconèixer-los, no sols amb aplaudiments, sinó demandant per a ells i elles unes millors condicions laborals, més estabilitat i reconeixement. Perquè, molts d’aquests treballadors i treballadores han estat herois d’aquesta crisi, però víctimes de la precarietat.
Al costat d’aquests treballadors i treballadores, estan les persones afectades per ERTOS, aturats, autònoms amb els seus negocis tancats, jubilats, i els que s’han quedat a casa pel bé de tots nosaltres. Tots i totes estan contribuït a vèncer, esperem que definitivament, a aquest maleït virus.
En tota aquesta crisi, la USOC i tot l’equip de sindicalistes, delegats i delegades, personal tècnic i administratiu ha estat donant suport a totes les persones treballadores en moments de tanta complexitat. Entre totes i tots hem fet més fort el sindicalisme i per això, aquest Primer de Maig, volem reconèixer el valor de la feina feta per totes les persones que han treballat i seguiran fent-ho darrere de les nostres sigles.
Aquestes setmanes que encara ens queden de confinament ens han de servir, també, per a reflexionar i exigir un futur econòmic, social i laboral diferent; per a implementar polítiques que minorin les conseqüències de la crisi després del coronavirus. Hem de ser capaços de construir una societat més cohesionada, més humana, més pròspera i sostenible, per la qual cosa hem de prendre decisions pensant en els conseqüències que tindran a llar termini. Les persones i el valor del treball han d’estar en l’horitzó del futur que volem.
En un context en el qual encara no ens havíem recuperat de l’anterior crisi en termes absoluts, ni havíem aconseguit millorar la qualitat de l’ocupació, en pocs dies hem vist com més de quatre milions de persones han estat afectades per ERTOS. A Catalunya s’han presentat fins el moment 93.153 ERTOS que estan afectant a 682.374 treballadors i treballadores. La taxa d’atur s’ha enlairat. Empreses i autònoms, que s’han vists obligats a detenir l’activitat, no saben si podran tornar a reprendre-la. Ens trobem que milers de treballadors i treballadores han vist finalitzar el seu contracte temporal. Estem tornant a situacions del passat amb una rapidesa abans mai vista i sense saber ben bé les conseqüències. Sí, però, recordem molt bé de l’anterior crisi quins van ser els col·lectius més vulnerables: les dones, els joves i les persones immigrants.
Les previsions econòmiques de diferents organismes són especialment negatives per al nostre país: no per la major incidència del virus, sinó pel nostre model productiu, molt dependent dels sector de serveis i del turisme.
Seguim estancats en un teixit empresarial molt afeblit, sense polítiques d’impuls a la indústria, ni als sectors estratègics. En l’àmbit de l’educació, la cultura i la recerca necessitem pactes que en millorin la qualitat i la quantitat per tal d’avançar en un món canviant.
Tenim un sistema de formació per a l’ocupació sense qualitat, que ha malbaratat recursos públics en itineraris ineficaços. Tampoc en l’aplicació de polítiques per a un desenvolupament sostenible les coses s’estan fen pensant en les generacions futures: ni amb l’energia, ni amb les accions per dur a terme la transició ecològica justa; tampoc en la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat. La crisi sanitària ens ha demostrat que hem de deixar de dependre de l’exterior per proveir-nos de bens essencials, tot afavorint la recerca, la investigació i la seguretat digital per tal de construir una economia propera, social i sostenible.
La crisi també ens ha demostrat que hem de defensar i millorar tot allò pel que han lluitat les generacions anteriors: sistema sanitari universal, l’educació universal, el blindatge del sistema públic de pensions, una cobertura digna per desocupació. Ara també, cal aconseguir la renda vital que completi l’existent en les comunitats autònomes perquè ningú quedi expulsat de la societat. Mai com fins ara hem vist la importància que té per a la societat les feines de cura i d’ajuda a les famílies. Mai com fins ara hem trobat tant a faltar la cultura. El confinament a les cases ens ha fet enyorar el cinema, la música, la dansa, les festes populars…Per a sortir d’aquesta crisi necessitarem iniciar canvis, però hem de ser capaços de prendre decisions sense comprometre l’estat de benestar i el futur de les properes generacions. És possible fer-ho, per posar un exemple, començant a aplicar una fiscalitat justa que aporti a la societat part dels beneficis que n’obté ella.
Amb determinació, avui ens correspon recordar que volem que l’ocupació, que sorgeixi de les polítiques que s’aplicaran per revertir la crisi, sigui digne: amb drets, estable i sobretot que permeti desenvolupar un projecte vital a cada persona. Més que mai és del tot necessària una nova legislació laboral que és reforci amb unes fortes mesures econòmiques que en donin suport.
Aquest Primer de Maig no tindria sentit demandar que s’aconseguissin totes aquestes fites només per al nostre país. Al costat de la CES i la CSI, ho fem per al món sencer; perquè, solidàriament, també hem de sentir-nos a prop de totes les persones que pateixen condicions de treball d’explotació i d’esclavatge; de tots els homes i dones immigrants i refugiats; dels milions de treballadors sense drets i sense sistemes de protecció social. No sabem encara com els afectarà la pandèmia, però de ben segur que necessitaran de la solidaritat de tots i totes.
Sotermun-USO i moltes altres organitzacions humanitàries treballen en projectes internacionals per alleugerir la pobresa i les desigualtats. Sotermun-USO, també col·labora amb Càrites amb dos projectes per atenuar els efectes del coronavirus en l’àmbit social i laboral. El món sindical ara, ha de ser, encara, més solidari.
Volem que en la sortida d’aquesta crisi i l’inici de la recuperació s’hi comprometin totes les forces polítiques. Més que mai són necessaris acords de reconstrucció que no es dilatin en el temps i que promoguin una inversió pública en l’àmbit social, econòmic, educatiu i cultural. L’I+D+i ha d’arribar a totes les empreses i hem d’impulsar un avenç tecnològic, digital i científic que posi en marxa la reindustrialització del país. El compromís per iniciar la recuperació també ha de venir de la Unió Europea amb respostes eficaces, integrals i solidaries que deixin a un costat les ideologies.
En aquest moment històric, hem de demanar al govern i a tots els grups polítics presents en el Congrés que aturin l’espectacle d’insults, retrets i jocs de paraules. D’aquesta crisi en sortirem si els grups polítics posen en el centre dels debats les persones i el valor del Treball, el valor de la teva feina, com a origen i finalitat de l’activitat econòmica i social, per damunt de qualsevol altre interès.
Per descomptat, que tota aquesta reconstrucció ha de partir d’un consens ampli, buit de sectarismes i sense discriminacions de cap mena. I, en el terreny sindical, continuarem fent les nostres aportacions, com a tercera força sindical, tot posant-nos a disposició, al costat de qui faci falta, per contribuir des de la independència, la pluralitat i l’autonomia sindical.
Junts i juntes ens en sortirem! Tots a l’una! Visca el Primer de Maig! Visca la USOC!