GAME OVER.
DEIXEU DE JUGAR AMB ELS NOSTRES DRETS
En aquest Primer de Maig, és necessari un balanç de la situació en la qual es troben els nostres drets socials i econòmics, que van ser retallats amb la coartada de la crisi econòmica iniciada en el 2007. Després de més de 10 anys és necessari observar amb preocupació que els drets segueixen sense ser restituïts, que com a conseqüència de la crisi s’han incrementat les desigualtats socials i que no s’ha recuperat l’ocupació que hi havia abans de la crisi.
Tot això malgrat la recuperació de les dades macroeconòmiques amb el creixement del PIB, que no s’ha traslladat a la millora de les persones, i que els treballadors i treballadores continuen sent víctimes de la precarietat, dels baixos salaris i d’una nova realitat existent,de classe treballadora amb ocupació que no deixa de ser pobra (uns 400.000 a Catalunya), i continuem tenint una insuportable taxa de desocupació.
Malgrat aquests greus problemes socials, els partits polítics no s’han posat d’acord per a aprovar els pressupostos de l’Estat ni els de Catalunya de l’any 2019, i es continua governant amb uns pressupostos prorrogats, tampoc s’han fet passos per a recuperar els drets laborals retallats amb les reformes laborals de 2010 i 2012. En matèria de pensions no s’ha aconseguit cap acord sobre el futur d’aquestes en el Pacte de Toledo, amb la consegüent incertesa sobre un element capital per a milions de persones.
La negociació col•lectiva es troba amb una patronal que no vol fer passos per a reactivar-la, i està en una paràlisi de continguts i objectius sense poder ser l’instrument per a recuperar el poder adquisitiu i la lluita contra la precarietat i l’externalització. Creien que els acords com l’AENC entre les principals patronals i sindicats ho solucionarien, i s’ha quedat en una foto i posada en escena, sense més resultats.
Aquest Primer de Maig ha de ser una ocasió per a recuperar la centralitat del treball i de l’agenda social, i exigir als partits que deixin de costat debats sobre banderes i simbolisme i es bolquin a resoldre els problemes de les persones i encarar les mesures necessàries per a la recuperació econòmica, la lluita contra el canvi climàtic i la igualtat entre dones i homes.
La USOC defensa un sindicalisme de classe, independent i no subordinat a directrius polítiques o patronals, per això estem carregats de raó per a exigir que les campanyes electorals del 28-A i del 26-M se centrin en els problemes socials, per sobre d’altres debats.
Per tot això, des de la USOC diem aquest 1r de Maig que s’ha acabat el joc: que ja està bé d’especular amb els drets i condicions de vida i de treball dels treballadors i treballadores, de jugar amb els aturats i els pensionistes, amb els joves i amb els problemes de tota la societat.
Amb aquests objectius, posem també les nostres sigles a disposició del conjunt dels treballadors i de les treballadores en les eleccions sindicals, per a ser més forts i poder fer més per la lluita dels drets. Unes candidatures que obrim a tots i totes sense distinció, perquè estem convençuts que el sindicalisme que necessitem en el present i en el futur s’ha de construir així, junts.
Cada dia som més, i guanyarem la partida!
Visca el 1r de Maig, visca la Unió Sindical Obrera de Catalunya.