Sota el lema CANVIEM LES REGLES, us fem arribar el manifest per al Dia Internacional de la Dona.
El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, alcem la veu per denunciar les desigualtats que persisteixen al mercat laboral. Som dones treballadores, sindicalistes i feministes, que venim a canviar les regles que ens condemnen a condicions de desigualtat i ens fan enfrontar barreres pel fet de ser dones. Aquest dia és una crida a l’acció, la reflexió i la transformació, perquè sense nosaltres, la feina s’atura.
A Catalunya, la taxa d’ocupació situa a les dones en un 66,7% enfront de la dels homes amb un 75,8%, cosa que evidencia com el fet de ser dones ens exposa a més condicions d’atur, les dones un 8,9% i en canvi els homes un 6,9%. A més a més, som majoria en sectors clau com l’educació, la sanitat, el treball domèstic, les cures i el comerç, sectors marcats per la precarietat, salaris baixos i condicions laborals inestables.
La bretxa salarial ronda el 20%, la qual cosa ens deixa clar que, avui dia, la norma per a les dones és “Aigual feina, menor salari”. Aquesta injustícia no només afecta les nostres economies personals, sinó que també condiciona les nostres pensions, augmentant el risc de pobresa a la vellesa.
El treball de les cures, essencial per a la vida i l’economia, recau majoritàriament sobre nosaltres. El 84,37% de les excedències per cura de fills o familiars continuen sent sol·licitades per dones. Cuidem fills i filles, persones grans, malaltes o dependents. Les cures són una feina no remunerada i poc valorada que sosté el sistema. Tot i això, no es reconeix ni es redistribueix. La manca de polítiques públiques integrals que posin al centre les cures i l’absència de corresponsabilitat masculina ens obliga a assumir dobles o triples jornades.
Tot i que hem avançat en igualtat, persisteixen barreres com el sostre de vidre. En llocs de direcció i presa de decisions, la nostra presència és insuficient. Això no és casual sinó resultat d’un sistema patriarcal que ens exclou i perpetua estereotips de gènere. És hora de trencar aquest sostre i construir un mercat laboral on les dones tinguem les mateixes oportunitats de liderar i decidir sense renunciar a la conciliació.
La violència masclista també està present a l’àmbit laboral, i l’assetjament sexual i per raó de sexe és una realitat que moltes enfronten, però que continua invisibilitzada. Les pràctiques sexistes, els biaixos conscients i inconscients en les polítiques empresarials i les desigualtats salarials són constants i, de vegades, semblen inamovibles.
Aquest 8 de març diem prou. Prou precarietat, bretxes i exclusions. Les dones som la meitat de la població i de la força laboral. Sense nosaltres, la feina s’atura. Per això, exigim:
- Igualtat salarial i condicions dignes: no més bretxes ni temporalitat forçosa. Volem feines estables, ben remunerades i amb drets.
- Corresponsabilitat en les cures: els homes i l’Estat n’han d’assumir la seva part. Necessitem serveis públics de qualitat i permisos efectius, no ineficaços com el permís parental no remunerat.
- Representació i lideratge: volem estar als espais de decisió. És hora de trencar el sostre de vidre i construir un mercat laboral inclusiu.
- Erradicació de la violència masclista: no tolerarem més assetjament ni discriminació. Exigim entorns laborals segurs i lliures de violència.
- Plans d’igualtat reals, eficients i implantats: no n’hi ha prou amb la negociació d’un pla d’igualtat, necessitem que es compleixin i, per això, urgeixen garanties de supervisió per part de les autoritats. Reiterem la necessitat d’enfortir la Inspecció de Treball en matèria d’igualtat.
Des de la Unió Sindical Obrera de Catalunya fem una crida a l’acció col·lectiva. És hora de transformar la realitat laboral de les dones. Juntes som imparables.
Canviem les regles! Sense nosaltres, la feina s’atura!