7 d’octubre, Jornada Mundial pel Treball Digne, convocada per la Confederació Sindical Internacional (CSI) amb el lema: “ARA ÉS L’HORA D’ACONSEGUIR UN AUGMENT SALARIAL”.
En la setzena edició d’aquesta efemèride fonamental per als treballadors i treballadores, CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), la Fundació Pau i Solidaritat i la Fundació Josep Comaposada – Sindicalistes Solidaris reafirmem el nostre compromís amb la lluita pel treball digne arreu del món, que l’augment galopant de la inflació ha malmès encara més, i les conseqüències de la qual recauen sobre la classe treballadora mundial.
Això es deu al fet que, tal com ha establert la CSI, “la proporció de la riquesa mundial que es destina als salaris ha disminuït un 13 % en els últims 40 anys, tot i que l’economia mundial s’ha quadruplicat”. Això ha suposat una disminució de la densitat sindical, provocada per la manca de vigència i accessibilitat als drets humans laborals per part de la classe treballadora mundial. Els salaris són els fonaments per a un nou contracte social i constitueixen la base d’una economia sostenible i equitativa.
Algunes dades mundials (CSI 2023) ens il·lustren la situació actual:
— Al 87 % dels països s’ha vulnerat el dret a la vaga.
— Al 79 % dels països s’ha vulnerat el dret a la negociació col·lectiva.
— Al 77 % dels països s’ha vulnerat el dret a formar un sindicat o a afiliar-s’hi.
— A 8 països s’han assassinat sindicalistes.
— A 44 països els treballadors i treballadores s’han vist exposats a actes de violència.
— Al 65 % dels països la classe treballadora no té accés a la justícia o el té restringit.
— Al 49 % dels països es van registrar detencions arbitràries de treballadors i treballadores.
— Els pitjors 10 països del món per treballar-hi i/o ser sindicalista són: Bangladesh, Belarús, Equador, Egipte, Eswatini, Filipines, Guatemala, Myanmar, Tunísia i Turquia.
— Més de la meitat de les llars mundials té dificultats per subsistir i el 10 % ja no pot fer front al cost dels productes bàsics.
— Al 42 % dels països s’ha restringit el dret a la llibertat d’expressió i de reunió.
— La bretxa salarial de gènere actualment se situa al voltant del 20 % a escala global. Aquesta bretxa és substancialment inferior quan les treballadores estan organitzades.
— Per a milions de treballadors i treballadores, una ocupació no garanteix escapar de la pobresa i encara menys, portar una vida digna.
— El 6,6 % dels treballadors i treballadores del món no guanyen prou per viure amb dignitat i, al mateix temps, viuen a països on els sistemes de protecció social són inadequats, la qual cosa exacerba els nivells de desigualtat i pobresa, ja de per si elevats.
— El 10,9 % de les persones treballadores a Catalunya estaven en situació de risc de pobresa l’any 2021.
Per posar fi a l’enorme pressió a què es troba sotmesa la classe treballadora i les seves famílies a causa de la inflació generada per l’especulació corporativa, és urgent exigir i promoure un nou contracte social basat en:
— La justícia salarial.
— El respecte dels drets humans de la classe treballadora.
— La defensa del dret a la igualtat i a la no-discriminació.
— Un model de protecció social que vetlli per totes les persones.
— La construcció d’una economia mundial inclusiva i basada en la justícia social.
— La defensa efectiva de les llibertats sindicals.
Per tot això, i en coherència amb la necessitat mundial de reivindicar un treball digne i de garantir el compliment de l’Agenda 2030,
DEMANEM:
— La construcció d’un nou contracte social que garanteixi els drets humans laborals i les llibertats sindicals com a mecanisme d’acció col·lectiva de la classe treballadora mundial.
— Un nou contracte social basat en la justícia salarial.
— Un nou contracte social que asseguri més protecció i la creació d’ocupació de qualitat, que prevegi les mesures de protecció social necessàries i que inclogui normes i disposicions globals per garantir llocs de treball segurs, com un dret fonamental al món i aquí, a casa nostra.
— Un nou contracte social que garanteixi la mateixa participació econòmica de les dones, de la població migrant, de la gent gran i del jovent, i la seva protecció davant la discriminació.
— Un nou contracte social en què les mesures per fer front a la crisi econòmica no siguin a costa dels treballadors i treballadores i dels serveis públics.
— Un nou contracte social amb polítiques nacionals i internacionals que fomentin la solidaritat a escala global per assolir l’ODS número 8, sobre treball digne i creixement econòmic, com a instrument per a la consecució de la resta dels objectius de desenvolupament sostenible.
— Un nou contracte social que promogui més coherència en les polítiques públiques per garantir serveis públics universals i de qualitat.
— Un nou contracte social en el qual el treball digne sigui la prioritat permanent de l’agenda política nacional i internacional a tots els àmbits.
— Un nou contracte social per garantir la construcció d’un nou model econòmic inclusiu basat en una transició justa i de plena ocupació fonamentat en el treball digne.
— Un nou contracte social basat en la configuració de normes de dret internacional públic, com el tractat vinculant, que estableixin mecanismes de seguiment, de control i de sanció en cas de vulneració dels drets humans per part de les empreses.
— Un nou contracte social que garanteixi la plena ocupació en un nou model econòmic en el qual la finalitat social de les empreses sigui donar feina als treballadors i treballadores i no pas repartir i augmentar beneficis.
— Un contracte social que garanteixi la salut i la seguretat en el treball i que aquesta no vagi en detriment dels augments salarials necessaris perquè els treballadors i treballadores puguin portar una vida digna.
Un nou contracte social que garanteixi el dret a un treball i a uns salaris dignes, i el lliure exercici de les llibertats sindicals.
Un nou contracte social garanteix el treball digne! El treball digne garanteix una societat basada en la justícia social!