Lluitem pel creixement dels salaris i les pensions.
La USOC celebra el Dia Internacional del Treball, un dia solidari i festiu en què reivindiquem un món més humà i més just.
Ho fem aquest any 2018 en un context de recuperació econòmica que ho és només per a uns quants. Després de deu anys de crisi econòmica, hem patit unes polítiques que han generat una enorme desigualtat social i una pobresa que no deixa d’incrementar-se. L’Estat espanyol és el tercer amb major desigualtat de la Unió Europea i on ha crescut més que en cap altre la desigualtat en l’última dècada. I ho és, perquè la factura d’aquesta crisi l’està pagant exclusivament la ciutadania, tot deixant molta gent sense feina, desprotegida, amb una pronunciada precarització del mercat laboral i un vertiginós descens de salaris i de les pensions.
Aquest és el nostre deute pendent. I mentre augmenta la precarietat laboral i la desigualtat social, se segueixen sense aplicar les mesures urgents més necessàries com ara: una profunda reforma fiscal, l’aposta per un nou model productiu, una política industrial integral, un sistema de formació per a l’ocupació de qualitat, un pla estratègic per a l’energia, un nou projecte d’infraestructures, la persecució decidida del frau i acabar amb els paradisos fiscals, l’establiment de polítiques d’igualtat, etc.
I la clau, sens dubte, per al pagament d’aquest deute que afecta milions de treballador i treballadores, passa per l’aprovació d’una nova legislació en matèria d’ocupació. La Reforma Laboral ha complert sis anys reduint els drets dels treballadors i treballadores, debilitant la negociació col·lectiva; millorant determinades dades estadístiques, però fent crònica la temporalitat i la parcialitat. L’índex de precarietat elaborat per Eurostat assenyala que el 56,8% de l’ocupació creada a l’Estat espanyol és precària, enfront del 22% en el conjunt de la Unió Europea; tenim un mercat laboral amb una rotació insostenible i milions de contractes de menys d’una setmana. A més a més, 3,9 milions de persones es troben a hores d’ara inscrites en els Serveis Públics d’Ocupació, i més de la meitat no perceben cap prestació o subsidi. És també molt significatiu que existeixin més persones percebent un subsidi que les que reben una prestació contributiva. A Catalunya hi ha 411.461 persones en atur.
Es destrueix ocupació estable i se substitueix per un ocupació de baixíssima qualitat, mentre s’incrementen els beneficis empresarials i es constata que el pes dels salaris respecte al PIB només aconsegueix el 47%, el nivell més baix des de 1989. Aquest primer de maig des de la USOC volem que sigui protagonista el deute : els salaris, les prestacions i les pensions no poden continuar perdent poder adquisitiu.
No hi haurà recuperació sense treball i salaris dignes. Fruit d’un diàleg social sectari i institucionalitzat, els anomenats sindicats majoritaris i les patronals han acordat en els darrers anys uns increments salarials absolutament insuficients, mitjançant els acords de negociació col·lectiva que han acabat sent declaracions d’intencions amb forquilles d’increments salarials simbòlics.
Per al 2018, malgrat les crides que organismes com ara la CES, CSI i d’altres, alerten de la necessitat d’incrementar els salaris, els esmentats agents socials no han estat capaços de pactar un increment salarial. Assisteixen a negociacions a porta tancada, amb absolut obscurantisme, mentre que la suposada recuperació passa de llarg per milers de treballadors i treballadores. No podem oblidar-nos d’aquest 13% de persones que, tot i tenir feina, perceben una renda inferior al llindar de la pobresa.
A aquesta negociació se suma un increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per als propers tres anys que, a més de ser deficient, està condicionat a l’augment del PIB i de l’afiliació a la Seguretat Social. Un increment més propagandístic que efectiu, sense l’IPREM, que afecta el càlcul de la major part d’ajuts públics i prestacions socials, i que està congelat des de 2010.
A Catalunya cal recuperar el funcionament de les Institucions on es prioritzi l’agenda social i la formació d’un Govern que apliqui la llei de la Renda Garantida de Ciutadania, la llei contra la pobresa energètica, les polítiques actives d’ocupació i les polítiques industrials i de desenvolupament d’infraestructures.
La USOC en aquest 1r de maig vol dir ben alt que un altre diàleg social és possible, que aquest país necessita un sindicalisme plural, com ho és la societat, i que és més necessari que mai superar el bisindicalisme. Cal modificar la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) i la legislació en matèria d’eleccions sindicals: ja n’hi ha prou de justificar privilegis i regles de joc diferents per a uns i d’altres. És l’hora de democratitzar el panorama sindical.
En conseqüència, aquest 1r de maig és l’ocasió per sortir al carrer i reivindicar la justícia social davant els greus desajustos social i exigir a la patronal i a les administracions la millora dels salaris, de les pensions i que es treballi per a la plena ocupació i els nous drets que cohesionin el nostre mercat de treball i permetin que el creixement de l’economia serveixi per millorar les condicions de vida i treball dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.