Mentre la productivitat creix, també ho fan els beneficis empresarials. En canvi, els salaris, la reducció de la jornada o la conciliació avancen massa lentament o, directament, s’estanquen.
A la USOC defenem que el treball hauria de servir per viure millor, no per viure pitjor. I, si ens mirem amb calma el que està passant, hi ha una contradicció que costa d’entendre. La tecnologia ha avançat moltíssim. Fem la feina més ràpid, amb més eines i amb més capacitat que mai. En teoria, això hauria de voler dir menys hores de feina, més temps per a nosaltres, més qualitat de vida. Però la realitat és una altra.
Treballar menys? No. En molts casos, tot el contrari. Jornades que s’allarguen, missatges fora d’horari, pressió constant per fer més en menys temps… I mentrestant, els beneficis de les empreses continuen creixent. Això és el que grinyola. Perquè si produïm més que mai, és lògic preguntar-se: qui s’està quedant aquest benefici?
Des de la USOC ho diem clar: no és un problema de tecnologia, és un problema de com es reparteix. El que hauria de ser un avenç per a tothom, massa sovint acaba sent una eina per apretar més a la plantilla.
A tot això s’hi suma una altra realitat que cada vegada pesa més: la dificultat per conciliar. No és només una qüestió d’hores, sinó de disponibilitat constant. Quan la feina entra a casa a través del mòbil o del correu, costa posar límits. I això acaba passant factura, no només a nivell personal, sinó també col·lectiu.
També cal parlar de la jornada. Fa anys que es posa sobre la taula la reducció del temps de treball, però els avenços són lents. Amb els nivells de productivitat actuals, reduir la jornada no és cap utopia, és una qüestió de voluntat. I és una de les claus per repartir millor tant la feina com el temps de vida.
Per TOT això, aquest 1 de maig parlem d’humanitzar el treball. Això sembla una idea molt gran, però en realitat és força simple: poder desconnectar de veritat, tenir temps per la vida fora de la feina, no haver d’estar sempre disponible, cobrar un salari que permeti viure amb dignitat.
En el fons, es tracta d’una cosa molt bàsica: treballar per viure, no viure per treballar.
I això no passarà sol. Cal pressionar, negociar i sortir al carrer quan calgui. Perquè els drets que tenim avui tampoc van caure del cel. Aquest 1 de maig és un bon moment per recordar-ho. I per tornar a dir, ben clar, que el futur del treball també ha de ser per a les persones.
