A la USOC reivindiquem un model en què la vida i la salut estiguin al centre.
Hem elaborat un document de preguntes freqüents amb l’objectiu de donar resposta clara i directa als dubtes més habituals. Aquesta eina recull les qüestions que sorgeixen amb més freqüència i ofereix informació útil per facilitar la comprensió i l’aplicació dels continguts, contribuint així a una millor orientació i suport per a tothom.
Un any més recordem aquest 28 d’abril, Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball, els treballadors i treballadores que han mort o s’han lesionat a la feina o al camí d’anada o tornada. Sense oblidar els qui es posen malalts i han de patir, a més de la seva malaltia, el patiment d’haver de lluitar, fins a les últimes conseqüències, elreconeixement de l’origen laboral del seu mal.
Des de la USOC volem tenir molt en compte els familiars de les víctimes d’accidents laborals que, a més de patir la pèrdua d’un ésser estimat, han d’esperar més de cinc anys, en alguns casos fins i tot deu, a què arribi una sentència a causa de la lentitud en investigacions oprocessos judicials. Demanem per a ells justícia ireparació.
Hem de lamentar la mort de 735 persones per accident laboral el 2025. 584 van morir en la jornada laboral i 151, en desplaçaments a la feina. Són xifres inassumibles que evidencien el fracàs del sistema de prevenció i la manca de prioritat real de la salut de les persones treballadores.
A aquesta situació s’hi afegeix el problema estructural de la infradeclaració de malalties professionals. Espanya continua molt per sota dels nivells de reconeixement d’altres països europeus, i amaga milers de patologies derivades del treball. Aquesta invisibilització agreuja el problema i en dificulta la prevenció, en un context marcat per la precarietat, l’envelliment de la població treballadora, la cronificació dels trastorns musculoesquelètics i l’augment dels riscos psicosocials.
Però, a més, enfrontem un repte creixent: el canvi climàtic com a risc laboral de primer ordre. Ja no és una amenaça futura, sinó una realitat present que està transformant les condicions de treball. L’augment de temperatures, les onades de calor, la contaminació de l’aire, els incendis, les inundacions i altres fenòmens extrems estan incrementant la sinistralitat, agreujant malalties i posant en risc la vida de milions de persones treballadores.
Segons l’última enquesta de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut a la Feina (2025), una part significativa de la població treballadora ja percep l’impacte dels riscosmediambientals sobre la seva seguretati salut. Aquesta percepció respon a una realitat: cada cop més sectors (des de la construcció i l’agricultura fins als serveis i el treball en interiors mal condicionats) estan exposats a condicions climàtiques adverses.
L’Organització Internacional del Treball, al seu informe “Protecció social universal per a l’acció climàtica i una transició justa (2024-2026)”, alerta que la calor extrema provoca milers de morts laborals i milions de lesions cada any a tot el món. El canvi climàtic actua a més com un multiplicador de desigualtats, afectant especialment els que exerceixen treballs més precaris, exposats o amb menor capacitat de protecció.
Tot i això, la resposta és insuficient. Denunciem la manca d’adaptació de moltes empreses, la inacció davant de situacions de risc extrem i la por de les persones treballadores a exercir els seus drets i exigim que s’inclogui al TREBEP el “permís climàtic” a què no tenen dret els empleats públics. La salut no pot continuar subordinada a la productivitat ni als costos empresarials.
Aquest any és crucial per a la prevenció al nostre país. El Govern ha declarat l’any 2026 com a “Any de la seguretat i salut a la feina” i s’està avançant en la nova Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Des de la USOC hem presentat les nostres esmenes i propostes, com ara introduir la perspectiva de gènere i edat en la prevenció; reforçar el tractament normatiu dels riscos psicosocials; la necessitat de revisar l’organització preventiva evitant l’externalització i la precarietat dels professionals, o incorporar de forma expressa els riscos climàtics i ambientals.
Des de la USOC creiem que aquesta declaració és necessària, però insuficient i denunciem que la salut i la seguretat de les persones treballadores no és una prioritat ni governamental, ni mediàtica, ni social. Tampoc les morts a la feina formen part del debat parlamentari i ni són matèria objecte d’inversió rellevant a les partides pressupostàries.
A més de tot això, s’està produint una ofensiva constant amb el discurs empresarial i mediàtic que acusa les persones treballadores d’un “absentisme desbocat”. Aquests missatges barregen de forma interessada absències justificades i drets laborals amb el concepte d’absentisme, traslladant la idea que els treballadors i les treballadores “no volen anar a treballar” o “s’escaquegen cada vegada que poden” i posen en dubte no només l’honradesa de la classe treballadora, sinó la dels professionals del sistema públic de salut. Un gran brou de cultiu per proposar, ben aviat, un altre gir per desposseir de funcions la Seguretat Social i donar més poder a les Mútues.
Per això, des de la USOC demanem la creació d’un Observatori d’Estudi i Anàlisi de l’Absentisme Laboral a escala nacional per definir què és, consensuar criteris per mesurar-los i on empreses i organitzacions sindicals, amb el suport de les institucions públiques, puguem abordar solucions conjuntes posant el focus en la salut dels treballadors i treballadores.
Reivindiquem un model en què la vida i la salut estiguin al centre. Les morts a la feina es poden evitar si s’assumeix la seguretat i la vida dels treballadors com un objectiu prioritari.
