“Salaris per a sobreviure” és el lema triat per la USOC per a reivindicar uns salaris dignes en aquest 1r de Maig, i no pas uns salaris amb els quals només es pugui sobreviure.
Sense perdre de vista la qualitat de l’ocupació, l’espiral inflacionària en la qual vivim aquí i a tota Europa, ens obliga a posar el focus en els salaris i a demanar la seva pujada urgent perquè els treballadors puguin portar una vida digna. La insostenible pujada dels preus, sobretot de l’alimentació més bàsica, devaluen constantment el valor real dels salaris. I això, sempre que parlem de contractes continus i de jornada completa.
Els salaris han perdut en els últims quatre anys 4,2 punts de poder de compra. “Una compra amb pujades molt desiguals. Podem retallar en oci, podem retallar en cultura, però no en alimentació, i encara menys si és l’alimentació saludable. Aquí a Catalunya, les pujades dels últims mesos són històriques, per sobre del 14%. Cada vegada una part més alta d’aquest sou disminuït ha de dedicar-se a les coses més bàsiques: alimentació i despeses d’habitatge. Per tant, la capacitat de compra d’altres béns i la capacitat d’estalvi es veuen minvades per sobre d’aquesta diferència amb l’IPC general. I, en tot cas, el que defensem des de la USOC, i per això diem que volem uns salaris per a viure, és que el salari no pot servir únicament per a menjar i estar a casa. Això és un salari per a sobreviure, no un salari per a construir una vida digna, per a viure”, reivindica Maria Recuero, secretària general de la USOC.
Igualment, recordem la vital importància de dotar de mitjans al sector de les cures, tant en la cartera de serveis com en el personal que l’atengui, ja que revertiria en uns salaris per a viure. “Perquè les dones, molt majoritàriament, es retallen la jornada laboral o renuncien a ella per complet per a assumir aquestes cures de menors i de persones d’avançada edat personalment. Per tant, aquests salaris de mitja jornada ni són suficients ni són dignes. A vegades, no són si més no per a sobreviure, i no ens permet tancar la bretxa de gènere de la nostra societat”.
Per tot això la USOC, com cada 1 de Maig, sortirà al carrer per defensar els drets dels treballadors i treballadores i per aconseguir viure dignament, i no pas viure amb l’únic objectiu de sobreviure.
Fes clic aquí per a llegir el manifest.
Us esperem a la MANIFESTACIÓ de Barcelona, a les 11h a la PLAÇA MOSSÈN JACINT VERDAGUER.
