La inflació baixa una dècima, fins al 3% a Catalunya, amb la subjacent al 2,6% i la pressió dels combustibles.
La inflació s’ha moderat a Catalunya a l’abril. L’índex de preus de consum s’ha situat en el 3% interanual, una dècima menys que al març, quan era del 3,1%, segons les dades definitives publicades aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística. La baixada s’atribueix a l’abaratiment de l’electricitat i el gas i per aquest motiu el govern espanyol ha indicat que eliminarà la rebaixa de l’IVA a partir de l’1 de juny.
La inflació subjacent, la que no té en compte els elements més volàtils, com els aliments no elaborats i els productes energètics, va caure fins al 2,6%.
Si s’observa per productes, els carburants i combustibles continuen pressionant a l’alça. Així, a l’abril van ser un 10% més cars que fa un any a Catalunya, 2,8 dècimes més que al març (7,2%) a causa de l’impacte en els preus que ha provocat la guerra contra l’Iran. En canvi, el paquet que inclou electricitat i gas registra taxes interanuals negatives.
Segons Maria Recuero, secretària general de la USOC “no podem parlar de recuperació real mentre productes essencials com els carburants continuïn disparats i segueixin pressionant les economies de milers de famílies treballadores”.
Per províncies, la variació interanual de l’IPC al març se situa en el 3,7% a Lleida, 3,3% a Girona, 3,2% a Tarragona i 2,8% a Barcelona. Respecte al mes anterior, els preus pugen un 0,8% a Lleida, 0,7 punts a Girona 0,5 punts a Tarragona i 0,4 punts a Barcelona.
Al conjunt de l’Estat, l’IPC també s’ha moderat fins al 3,2%, després de retallar dues dècimes respecte al mes anterior. L’INE atribueix aquesta baixada sobretot a l’abaratiment de l’electricitat, que ha compensat parcialment l’encariment dels carburants. També ha baixat la inflació subjacent, que s’ha situat en el 2,8%, una dècima menys que al març. En termes mensuals, els preus han pujat un 0,4% a l’abril respecte al març.
La secretària general de la USOC remarca que “el govern no pot interpretar una lleugera moderació de l’IPC com una normalització de la situació econòmica, perquè les famílies treballadores continuen assumint un encariment sostingut de despeses bàsiques mentre les mesures de protecció arriben tard, són insuficients o directament desapareixen”.