La baixada de l’atur el 2017, amaga una temporalitat voraç i una frenada a l’ocupació de l’últim trimestre.
L’Enquesta de Població Activa corresponent al quart trimestre de 2017 i tancament de l’any passat, publicada per l’Institut Nacional d’Estadística, ens deixa algunes bones notícies, com la reducció anual de l’atur, però deixa en evidència les mateixes mancances de sempre si analitzem les dades més enllà de la baixada de 79.200 desocupats a Catalunya, tot i que es manté a l’atur 479.200 persones que representa una taxa d’atur de 13,49% per sota de la mitjana del país.
En primer lloc, la temporalitat crònica de l’ocupació al país. En 2017, l’ocupació indefinida ha augmentat en 357.900 i el temporal, en 179.200. “Això no vol dir que s’hagin creat aquests llocs de treball fixos. Si anem al registre dels contractes signats l’any passat, es van subscriure més d’1.200.000 contractes indefinits, però també hi va haver gairebé 700.000 temporals que es van consolidar com indefinits. És a dir, si va millorar la qualitat d’aquesta ocupació, però no es va crear. No obstant això, és només una mínima part de la contractació a Espanya. Més de vuit milions de contractes no arriben al mes de durada, i d’ells gairebé sis ni tan sols duren una setmana. Això vol dir que aquests llocs de treball temporals creats són la suma de desenes de contractes per a una mateixa persona, que de vegades no arriba a treballar en total ni tan sols un trimestre a l’any”, analitza Maria Recuero secretària general de la USOC.
Aquesta temporalitat extrema reverteix en moltes altres variables més enllà de la dada freda de si baixa o puja l’atur: “una persona que va sobrevivint amb dies solts cada mes no només té un problema immediat, sinó a mitjà i llarg termini: no suma prou cotitzacions ni per a les prestacions per desocupació ni per a una pensió, amb la qual cosa està condemnada a ser un treballador pobre ara i en el futur”, continua Recuero.
A més, tot i que l’acumulat de 2017 ha estat positiu en nombres, tant en descens de l’atur com a augment d’empleats, “no podem deixar de mirar les dades del quart trimestre, on es demostra que la creació d’ocupació va a la baixa i se segueix precaritzant. En un període on ha pujat l’atur més que en els dos anys anteriors, la destrucció de contractes a temps complet ha estat encara més gran que aquesta pujada: 130.400 han deixat de tenir una jornada completa, mentre que han pujat els contractes a temps parcial en 79.600. En un país com el nostre, on els contractes a temps parcial no són voluntaris, aquesta dada indica que fins i tot els que treballen no ho fan al nivell d’hores desitjat, amb el seu corresponent salari baix. I això malgrat que l’ocupació pública s’ha reactivat i ha augmentat en 12.700 treballadors en l’últim trimestre de l’any passat”, lamenta Maria Recuero.
Una altra de les mancances sempiternes del nostre mercat laboral és la feminització de la desocupació, així com la desocupació juvenil: de les 471.100 persones que han deixat l’atur, 274.400 van ser homes i 196.700, dones, “la qual cosa segueix augmentant la desigualtat de gènere per la dependència econòmica de les dones; de la mateixa manera que passa amb els menors de 20 anys, que és l’únic col·lectiu d’edat on ha pujat l’atur, impedint una emancipació primerenca”, considera la secretària general d’USOC.
Finalment, segueix preocupant en gran manera el nombre de llars amb tots els seus membres sense treballar. Tot i que s’ha reduït en 177.200, encara hi ha 1.210.500 famílies on tots els seus components estan a l’atur: “un alt percentatge d’ells, després d’haver esgotat les prestacions. Són llars en situació dramàtica, a la vora de la pobresa extrema, de l’exclusió social i de la possibilitat de reenganxar-se a un mercat laboral que els ha expulsat”, conclou Recuero.