L’IPC de rècord amaga una altra xifra històrica: la pujada més gran de preus dels aliments des que hi ha registres.
- Els aliments bàsics pugen un 13% amb uns preus incontrolats en tota mena d’energia
- Un gran pacte d’estat en política energètica i fiscal, juntament amb la pujada en consonància dels salaris, són les mesures més urgents per frenar la inflació i la pobresa
L’IPC confirma el seu màxim històric pràcticament en quaranta anys i tanca el primer semestre del 2022 en un 10,2 % d’inflació i a Catalunya el 9,7%. Un IPC que “empobreix encara més els treballadors i demostra que els efectes de les polítiques de pedaços duren un mes”, manifesta Maria Recuero secretària general d’USOC.
“La pèrdua salarial dels que tenen conveni ja és gairebé del 8 %”, constata Recuero, “davant d’una pujada mitjana del 2,45 %”.
“L’espiral inflacionària de tota mena d’energia, elèctrica i de combustibles, ja es repercuteix en tots els béns. Però és especialment greu a l’alimentació. Estem davant la pujada històrica més gran del més bàsic per a una persona, els aliments. Ja és del 13%. Entenem que autònoms i petites empreses hagin d’elevar els costos, per això és més urgent que mai dissenyar dues polítiques a llarg termini: l’energètica i la fiscal. I cal fer amb lleialtat institucional per part de tots els grups polítics, un gran pacte d’estat. És l’únic que pot entendre la ciutadania davant dels problemes que ens apressen”, demana la secretària general de l’USOC.
En matèria de salaris, “sí que hi pot haver algunes empreses que ho estiguin passant pitjor, però no és la tònica general. En un context de guanys històrics per a la gran empresa, els salaris han de pujar d’acord amb aquests beneficis i l’IPC. I això acabarà repercutint en el conjunt de la macroeconomia i el benestar de les famílies, sense distingir sectors. La contracció, amb un 10% menys de capacitat de consum, és un nou suïcidi econòmic i, sobretot, social”, considera Maria Recuero.