El 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, coincidint amb la decisió presa per l’Organització Mundial de la salut el 1990 d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals.
Aquest dia va ser creat l’any 2004 i per a aconseguir-lo, va ser necessari fer un dur treball de campanyes perquè finalment l’any 2005 es proclamés de manera definitiva.
A Espanya, l’aprovació del matrimoni igualitari va ser el 30 de juny de 2005 amb entrada en vigor el 3 de juliol d’aquest mateix any, sent així el tercer país a legalitzar-lo en el món i convertint-se d’aquesta manera en un referent del reconeixement dels drets de les persones LGTBI en l’àmbit internacional.
Juntament amb això, han estat grans els avanços que s’han realitzat en els drets de les persones LGTBI en els últims anys com, per exemple, la creació d’una Direcció General de Diversitat Sexual i Drets LGTBI, la constitució del Consell de Participació de les Persones LGTBI o l’impuls d’un paquet normatiu per a promoure la igualtat real i efectiva de les persones trans i la no discriminació per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere o característiques sexuals.
Malgrat això, és necessari continuar avançant cap a una ciutadania plena de drets i llibertats, ja que ens trobem en un món en el qual s’observa un qüestionament i retrocés pel que fa a la protecció dels drets de les persones LGTBI.
Cal destacar que, la pandèmia causada per la COVID-19 i l’augment de discursos d’odi cap al col·lectiu LGTBI, ha accelerat la deterioració en el gaudi d’aquests drets. Així doncs, s’han evidenciat les nombroses dificultats que encara troben les persones LGTBI en la nostra societat, especialment aquelles que pateixen amb major intensitat els efectes de la discriminació múltiple i interseccional, com les dones trans. Són sotmeses a nombroses discriminacions estructurals que obstaculitzen en última instància el seu accés al mercat laboral i les aboquen, amb freqüència, a una situació de pobresa, explotació sexual i tracta, marginalitat i dificultats per a accedir als serveis bàsics.
També cal destacar la proporció de delictes d’odi que es cometen contra persones LGTBI. L’any 2021 es registrava que els delictes d’odi per orientació sexual i identitat de gènere s’havien disparat en un 68% respecte a 2019.
Aquest tipus de relacions continuen sent il·legals en el 35% dels estats que formen part de l’Organització de Nacions Unides. En l’actualitat, més de 70 països en el món criminalitzen l’homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó. En almenys cinc d’aquests països (Mauritània, l’Iran, Sudan, l’Aràbia Saudita i Iemen, a més d’algunes zones de Nigèria i de Somàlia) es manté per a aquests casos la pena de mort.
És per això que resulta necessari que els poders públics implementin polítiques que promoguin la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI i la lluita contra tota forma de discriminació, així com que es creï una xarxa de conscienciació i reflexió de la societat amb la finalitat que es deixi de costat l’odi i els perjudicis, respectant els drets humans de les persones LGTBI.
La promoció de la igualtat de les persones LGTBI obliga a posar en marxa mesures específiques en diversos àmbits, per exemple, per a prevenir i erradicar l’assetjament homofòbic i transfòbic, per a impulsar les polítiques de gestió de la diversitat en l’àmbit laboral, o per a fomentar la inclusió sociolaboral de les persones trans.
Així doncs, des de la USOC entenem que és necessari celebrar aquest dia amb la finalitat de conscienciar la ciutadania i posar en valor la diversitat sexual, de gènere i familiar, així com denunciar les agressions físiques, psicològiques, intel·lectuals i morals de les persones per la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere, per a poder avançar a una societat lliure d’odi i on es respectin els drets de les persones LGTBI.