La joventut i l’emancipació perduda.

Els elevats preus de l’habitatge dificulten cada cop més l’emancipació juvenil. Cal recuperar el control de preus que va derogar el Tribunal Constitucional.

Lluny queden aquells temps en els quals la joventut vivia independitzada mentre treballaven a jornada parcial i estudiaven. Ara molts d’ells ni tan sols poden compartir pis treballant a  jornada completa. Aquest article podria ser l’inici d’un conte clàssic on es narren les  “batalletes” de la vida d’abans als més joves, però més aviat, pot arribar a ser un conte de  terror per a aquella joventut que vol emancipar-se.

Avui dia, l’emancipació entre les persones joves és cada vegada més una utopia, sobretot a  Catalunya, on l’especulació immobiliària i l’ús del turisme com a font principal d’ingressos ha  provocat un augment dels preus dels habitatges sense precedents.

Només un 18% de les joves i en edat de treballar han aconseguit emancipar-se, segons dades  de l’Observatori Català de la Joventut, i la gran majoria d’elles, ho fan compartint pis per la  impossibilitat de sustentar totes les despeses d’un habitatge només amb un únic sou precari. L’especulació immobiliària s’ha disparat sense control, els preus de lloguers cada vegada són  més desorbitats i irracionals, arribant al seu màxim històric el març de 2020 amb 17 €/m³ a  Barcelona.

Davant aquesta situació immobiliària, el 29 de setembre de 2020, enmig de la crisi sanitària i  econòmica que estàvem sofrint, provocada per la pandèmia mundial de la COVID-19, el  Govern de la Generalitat va aprovar la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de  contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. Amb l’aprovació d’aquesta  llei, es va crear l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges que determinava els  preus màxims dels arrendaments en funció de la zona geogràfica on estigués situada  l’habitatge. No obstant això, al cap d’un any i mig de la llei en vigor, i quan semblava que hi  havia esperances a millorar les condicions d’emancipació per a totes aquestes persones amb  rendes baixes, entre elles les joves, el 10 de març d’aquest any 2022, el Tribunal  Constitucional va derogar part d’aquesta llei i va declarar que l’índex de preus dels lloguers  era inconstitucional, pel fet que, la limitació de preus dels lloguers és només competència de  l’Estat.

Per si no fos prou el panorama desolador per trobar habitatge de lloguer, la decepció continua  en el moment d’intentar comprar un habitatge. Els inicis tardans d’incorporació al mercat  laboral de la joventut i la falta d’estabilitat laboral i econòmica per unes condicions precàries,  fan pràcticament inconcebible complir els requisits que els bancs estableixen perquè es  concedeixi una hipoteca.

Enmig d’aquesta conjuntura i la falta de polítiques que reverteixin la situació, a l’inici de l’any,  el Govern va decidir aprovar el “bo de lloguer jove”. Aquest subsidi és una ajuda econòmica,  destinada a les persones joves d’entre 18 i 35 anys que estiguin treballant i emancipades, que  pretén sufragar part de les despeses que es tinguin, amb un màxim de 250 € mensuals.

Des de Joves USOC celebrem sempre la implicació de l’administració pública en les problemàtiques de la joventut. L’aprovació d’aquest bo i la seva aplicació a Catalunya, on el període de sol·licitud del bo es va iniciar a principis d’aquest mes, pot ser l’inici de començar  a treballar en polítiques socials cap al nostre col·lectiu. No obstant això, considerem que hem  de fer una anàlisi més detallada d’aquesta mesura encara insuficient.

Convé destacar que s’han pressupostat menys recursos econòmics que persones joves que  tenen accés a la prestació. L’objectiu del subsidi és poder afavorir l’emancipació juvenil, però  creiem i defensem que qualsevol ajuda econòmica no servirà mai de res si no es tornen a  regular els preus dels lloguers. Aquesta mesura és un “pegat” més que no soluciona la  problemàtica real que hi ha amb els preus de l’habitatge i que, a més, provoca una major  especulació de preus en mans de les immobiliàries o propietaris, sobretot, quan l’habitatge  estigui ocupat per persones joves amb dret a gaudir d’aquest subsidi.

Les persones joves no necessitem més diners per a pagar les nostres vides, necessitem que  se’ns reconeguin unes condicions laborals i uns salaris dignes per a viure. Necessitem que  es deixi de precaritzar-nos en els nostres treballs amb jornades parcials, contractes temporals  i la falta de reconeixement econòmic del nostre nivell acadèmic. També necessitem que es  treballi en una incorporació de les persones joves al mercat de treball real. Ja que, actualment,  un 19% de les joves en edat de treballar estan en situació de desocupació i sense  expectatives de poder tenir un treball per a viure. L’administració pública ha de caminar de la mà amb les persones més joves i permetre que aquestes puguin reivindicar les seves  problemàtiques, per això, és necessari escoltar les seves opinions i no imposar-los una  “solució” des d’una perspectiva paternalista. S’ha de treballar per una limitació de preus dels  lloguers i una millora dels salaris de les persones més joves. Nosaltres formem part d’aquesta  societat i tenim molt a dir de com volem viure el nostre present per a fer un futur millor i més  digne per a la joventut.