El teletreball, dues cares oposades de la mateixa moneda.
El teletreball és un bé preuat o esclavatge? Una pregunta complicada de respondre fent servir únicament dues paraules que són antagòniques. No tot és blanc o negre en aquesta vida, ni d’extrems, hi ha matisos i en aquest cas molt més, crec que no és tan senzill com sembla i que en el fons hi ha una combinació d’ambdues paraules, un 50% bé preuat i un 50% esclavatge.
El teletreball ha estat i està sent una solució en la situació que hem viscut de confinament, de pandèmia, i de multitud de contagis per la Covid-19. I gràcies a ell, es va poder continuar funcionant, treballant i produint en moltes empreses. La por als contagis, però alhora, no deixar de funcionar com a empresa, va donar aquesta fórmula de treball poc coneguda en el nostre país. Això ens va portar que s’hagués de potenciar el teletreball i moltes vegades ha estat l’única fórmula per a poder tirar endavant les empreses en els mesos que hem passat. Els treballadors van fer l’esforç de posar tot el que tenien al seu abast per a poder teletreballar, ja que veien que era un moment excepcional i que s’havia de continuar amb el treball d’aquesta manera.
Si analitzem detingudament veurem un munt de beneficis que les persones treballadores tenen amb el teletreball:
- Menys estrès per a poder arribar al seu lloc de treball, ja que un percentatge elevat de treballadors i treballadores arriba o en transport públic (el que comporta retards i horaris especials) o en transport privat (que comporta les retencions corresponents) al seu lloc de treball i d’aquesta manera ha d’invertir un temps per a arribar que crea estrès i nerviosisme afegit.
- Horari flexible i conciliació familiar, ja que pots disposar d’horaris i organitzar-te la jornada de manera més efectiva, i alhora, que es pugui conciliar amb les obligacions familiars. Això facilita la productivitat, aconseguir els objectius i millor satisfacció laboral.
- Millor visió de les empreses, ja que compleixen amb la responsabilitat social dins de la seva empresa, perquè miren pels seus treballadors i treballadores juntament amb una major productivitat i rendiment dels empleats.
- L’avanç de les tecnologies ens ha donat el benefici de poder teletreballar i continuar amb les funcions assignades en el nostre centre de treball. Això és gràcies a les inversions en innovació que s’han fet i que des d’aquí continuem reclamant per a aquest segle XXI en el qual estem.
Així explicat sembla que el teletreball sigui tot beneficis, o un gran premi diria jo, o el súmmum de la situació, però no ens enganyem, que tot el que rellueix no és or i també porta inconvenients que es poden convertir en malediccions, i que es resumeixen en:
- L’aïllament laboral. Al nostre país les persones necessitem relacionar-nos, interrelacionar les unes amb les altres, necessitem veure’ns, trobar-nos cara a cara i tot això amb el teletreball s’ha perdut i ha generat estrès i angoixa a qui l’està vivint d’aquesta forma. Conseqüències d’una situació que trigarem segurament temps a millorar o a canviar.
- No pertànyer al projecte, ja que en el moment en què tot es resumeix a complir el teu horari davant d’una pantalla sense més, tot es torna fred, i no tens l’escalfor de formar part d’un equip, sinó que únicament compleixes amb el teu treball i res més.
- La despesa que genera teletreballar, perquè al principi els treballadors sabien que era una mesura excepcional i pocs, o gairebé ningun, es va negar a continuar treballant d’aquesta manera, al contrari, com ja he dit abans, molts van posar-ho tot de la seva part per continuar treballant. Però després de passats els pitjors moments de confinament, la despesa de les famílies s’ha vist incrementada per l’ús de les eines de treball a casa i això, encara que ara s’ha intentat regular per llei, fins i tot les empreses es neguen a aplicar i pagar part o la totalitat de la despesa que es té com teletreballador.
- La no desconnexió. Els empresaris creuen que perquè es treballi des de casa sempre s’ha d’estar disponible per a una trucada o una videotrucada i no ha de ser així. Una cosa és l’horari flexible i una altra molt diferent és la jornada de treball il·limitada, que a vegades s’agafa de referència pel fet de teletreballar.
Hem de pensar que aquesta manera de treballar ha arribat per a quedar-se, no és una cosa passatgera. Al principi, ens creiem que tot eren avantatges amb el teletreball, però van passant els dies i els mesos i cada vegada hi ha més treballadors angoixats, amb ansietat, amb deixadesa física, amb estrès, i per això assisteixen més als metges amb problemes de salut mental, ja que no poden parar en ningun moment, i senten que ni estan conciliant, ni estan rendint al 100% en el seu treball.
Crec que davant d’aquesta pregunta, s’haurien de buscar fórmules híbrides, on els treballadors tinguessin part del seu treball presencial i part de home-office, ja que així es podria regularitzar millor i garantir la coordinació, el caliu humà que moltes vegades es necessita per a tirar endavant en els projectes conjunts.
Hem de pensar que tot això no és culpa de ningú, sinó que és una situació que ens ha tocat viure, i que encara estem vivint. Una època complicada pel món laboral, i aquest canvi de paradigma suposa regular de diferent manera les relacions laborals i personals. Hem de fer un canvi de model, però sense deixar a ningú fora del circuit laboral, hem de ser capaços que cap treballador, ni per la seva condició, ni pels seus recursos, es quedi fora o perdi la seva ocupació per no donar-li la formació corresponent en noves tecnologies, i que pugui ser una persona polivalent per a les seves funcions. O que perdi la seva ocupació per obligar-lo a teletreballar sabent que no podrà complir amb les exigències empresarials, sigui per les seves condicions familiars o personals.
Hem de ser garants i molt acurats com a agents socials que som en què això no ha de passar, i mantenir un control perquè no passi.
Hem de pensar que els éssers humans hem sobreviscut a molts canvis en tota la història de la nostra vida i sempre hem estat a l’altura, ens hem sabut adaptar moltes vegades a les circumstàncies noves que se’ns han presentat, però també, s’ha de pensar que cada canvi implica molt desgast emocional de pors i d’estrès en el moment en què es viu, o quan ja ha passat, surten símptomes d’esgotament o conseqüències, que en el moment en què patim o vivim la situació en concret estem tan centrats a superar-la, que no ens hem ocupat del que ens estava passant a nosaltres.
Els treballadors presencials tenim un valor afegit, que és poder pensar i treballar en equip i en coordinació. Per via telemàtica tot això es fa més difícil i es perd aquest valor afegit dels humans que és la persona en si mateixa.
Informes que s’han publicat diuen que 3 de cada 4 treballadors preferirien la forma mixta de treball, part presencial i part a distància. Així segurament si seria un premi el teletreball per a tots, sempre que, passada la pandèmia es reguli de forma correcta emparat per la llei i la normativa vigent a cada moment, mantenint les condicions socials i laborals establertes en la negociació col·lectiva.
Per resumir, jo diria que teletreballar si però NO a qualsevol preu, i menys a costa de la nostra salut, com ens trobem en molts casos de treballadors que teletreballen.
El teletreball ha de ser un benefici per a tots i no una maledicció només per a alguns.
Publicat al Diari del Treball 21/06/2021