La USOC, tot i defensar fermament la reducció de la jornada laboral, considera que aquestes concentracions suposen més un capítol de la negociació bilateral entre tots dos que una lluita sindical real.
El primer que volem deixar clar des de la USOC és que sempre hem estat i estarem en la lluita per reduir la jornada laboral. És una mesura que fa dècades que reivindiquem, ja que no s’ha tocat en més de 40 anys, com tantes altres lleis obsoletes en matèria laboral i sindical. Estarem a la batalla i en les protestes, però en l’escenari que creiem més efectiu i en el moment més oportú per a la pressió.
“Les mobilitzacions convocades per CCOO i UGT per a la rebaixa de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals considerem que són reivindicacions i accions en matèria laboral que se’ns queden curtes, tant en destinataris com en mesures contra les quals protestar”, resumeix Maria Recuero, secretària general de la USOC.
Tots dos, CCOO i UGT, van decidir convocar accions en solitari, sense ampliar les protestes contra els molts caps per lligar de la precarietat laboral i amb un únic destinatari: la CEOE. “Arreglar un queixal picat que ens fa molt de mal és important, però cal considerar prioritàries les dues cames trencades i sense tractar que té el nostre panorama laboral”, exemplifica la secretària general.
El nostre sindicat considera, per tant, que aquestes concentracions suposen més un capítol de la negociació bilateral entre tots dos que una lluita sindical real. Una escena més del teatre del mal anomenat diàleg social; que, lluny de renovar-se, vol continuar sense inefectiu en l’actual ocupació de baixa qualitat i de descens, mes a mes, de la durada dels contractes que es realitzen.
No obstant això, la realitat de les últimes lleis laborals és tossuda: s’ha legislat amb o sense aquesta taula de diàleg social. Per tant, creiem que la força hem de demostrar-la quan comenci el tràmit parlamentari.
Amb unes majories tan febles com les actuals, que sindicats denominats ‘més representatius’ i patronals es posin d’acord o no és accessori. Decidirà el Parlament. I és als grups polítics als quals hem de pressionar perquè tirin endavant la reducció de la jornada laboral. Per tant, la USOC convocarà totes les accions oportunes quan s’iniciï el debat en el Congrés, però no participarà en ajustos de comptes entre els membres d’un diàleg social que és, per definició, excloent i ineficaç, i que ens ha portat durant tots aquests anys fins aquí: líders de l’atur a la UE i una ja consolidada pèrdua de poder adquisitiu per a la butxaca de tots els treballadors.
La jornada laboral: un benefici per als més febles
La reducció de la jornada laboral beneficiarà, sobretot, als sectors més precaritzats. Per això, ho defensem com una prioritat sindical i així es tracta en totes les taules de negociació col·lectiva en les quals som presents.
Reduir-la és una necessitat especialment per als sectors on menys present està la força d’aquesta negociació col·lectiva. La de 40 hores es manté com a jornada laboral ordinària i, a més, sol haver-hi molta parcialitat. Això és: jornades parcials, sous parcials.
Una jornada laboral màxima de 37,5 hores beneficiarà la creació d’ocupació, ben neta o bé en augments de jornada i, per tant, de salaris. A més, suposa avanços en l’àmbit de la igualtat, la conciliació i la millora de salut física i mental. Tampoc la productivitat és una excusa, perquè són moltíssims els estudis que defensen que una menor jornada laboral l’augmenta. I així s’ha establert i practicat ja en molts països del nostre entorn.
Per més avanços en matèria laboral
Malgrat la prioritat de la lluita per reduir la jornada laboral, considerem que no ha de quedar-se en una reivindicació aïllada. En l’actual conjuntura d’ocupació, les mobilitzacions, costi el que costi, han d’incloure altres mals: la temporalitat emmascarada, l’augment de les jornades parcials, que van en augment mes a mes, la durada mitjana dels contractes, deixar de liderar l’atur a la UE, recuperar el poder adquisitiu dels nostres salaris…
“Estem compromesos amb una reducció de la jornada laboral que no només millori la conciliació i la salut laboral, sinó que també sigui part d’un pla més ampli per erradicar la precarietat i garantir salaris dignes. Per això, proposem un enfocament unitari i ampli que inclogui la temporalitat, la parcialitat i el canvi de model productiu” conclou Recuero.