Cotxe elèctric: Nosaltres, ells i … cos a terra que vénen els nostres polítics!
Quan en 2015 esclata el dieselgate STS-USOC ens vam afartar a llançar fulles amb la intenció d’alertar sobre la importància del que aquella espurna havia iniciat: la cursa per a una transformació brutal en el sector de l’automòbil. El que es veia venir d’una manera més o menys relaxada, ara havia començat.
No es tracta només d’un canvi que afecta el model energètic sinó també un canvi pel que fa al model de negoci. Atès l’avanç en les tecnologies, el negoci ja no serà únicament la fabricació sinó també a la provisió de serveis de mobilitat i la investigació en conceptes relacionats amb ella com el cotxe autònom.
Des de llavors STS-USOC hem seguit repetint fins a l’avorriment que la futura indústria de l’automòbil tindrà plantilles més petites i més qualificades amb el que, si volem evitar problemes en el futur relacionats amb l’ocupació, hauríem de seguir els passos dels acords assolits en VW: formació, formació i formació + jubilacions, jubilacions i jubilacions.
Hem d’aprofitar el moment actual per establir el nostre propi full de ruta a SEAT. Els acords assolits en VW són la punta de llança per afrontar aquests canvis sense traumes. La gran varietat de models nous i els records de vendes ens donen un temps que no hem de malgastar en l’autocomplaença, sinó que hem d’aprofitar per establir un camí tranquil cap a aquest canvi acompanyat d’una aposta decidida pels models elèctrics.
I PER QUÈ L’ELÈCTRIC?
D’una banda perquè les normes sobre emissions es van anar endurint cada vegada més fins a fer impossible el seu compliment si no és mitjançant l’electrificació. De l’altra, perquè en tot aquest panorama ha aparegut un competidor seriós i decidit que amenaça de deixar a les beceroles a tot el sector amb una aposta purament elèctrica: TESLA.
No és casualitat que el Grup VW decideixi destinar dues plantes (Emden i Hannover) a la producció d’elèctrics amb la vista posada en 2022. No cal destinar ni més ni menys de 44 mil milions a la mobilitat elèctrica, conducció autònoma, nous serveis de mobilitat i digitalització. Es vol arribar a oferir 50 models elèctrics en 2025.
I QUÈ PODEM ESPERAR NOSALTRES DE TOT AIXÒ?
A curt termini (almenys en els pròxims 5 anys) treball, treball i més treball. La quantitat de recursos que es destinin en el Grup a aquest canvi han de sortir d’algun lloc. Es reduiran els beneficis que hauran de ser equilibrats, s’augmentarà la productivitat i el nombre de plantes multi marques, es reduiran altres inversions així com la complexitat en la producció augmentant les eficiències.
Mentre STS-USOC seguirem dient formació + jubilacions.
I ELS NOSTRES POLÍTICS?
A ells se’ls hi han de dir diverses coses i recordar-los altres (independentment del signe que tinguin).
El primer és que igual que quan es van aprovar inversions històriques per a SEAT no van tenir cap problema en venir a fer-se fotos a la fàbrica intentant buscar vots, ara no és correcte que demonitzen a tot un sector a cop de declaracions de premsa.
Segon, quan un parla ha de saber del que parla. Espanya és el 2n productor europeu d’automòbils i el 8è a escala mundial amb tot el que això representa en ocupació i en un país caracteritzat per una manca de política industrial crònica el que es reflecteix en el fet que tot i el pes en la societat de la indústria de l’automòbil cap dels seus centres de decisió es troba aquí.
Tercer, abans d’anar-se’n a la premsa a anunciar mesures amb data de caducitat haurien de reunir-se amb tots els agents implicats, traçar un pla per a aquest canvi, buscar alternatives i el més important, dotar-lo de partides pressupostàries que permetin dur-lo a la pràctica. El cotxe elèctric no és un cotxe amb un altre motor, i ja està! Implica molts més canvis i més profunds en la vida quotidiana i en el conjunt de l’economia.
Tal com se’ls ha manifestat des de la Federació d’Indústria de la USOC, es van equivocar amb les tèrmiques, també amb el carbó … I ara amb l’automòbil?