Declaració de la USOC sobre el diàleg social


Nova normalitat, diàleg social caduc.

Les formes tornen a deixar molt a desitjar. Des que ha començat aquesta terrible pandèmia s’ha deixat clar que cal innovar, que les velles fórmules que ja han demostrat ser ineficaces han de deixar pas a noves maneres, més inclusives, més participatives. Davant d’una situació gravíssima i excepcional, des del govern s’opta per utilitzar una vella i caduca eina: el diàleg social excloent i discriminatori fruit de la Llei Orgànica de Llibertat sindical dels vuitanta del segle passat.

Tres setmanes han trigat a negociar i acordar, la pròrroga de les mesures ja adoptades pel govern, actuant els sindicats “més representatius” com a simples palmers en una de les majors crisis que aquest país ha conegut. Tres setmanes que no han servit als components de la taula per proposar altres mesures enfocades a reactivar l’economia i garantir la protecció de l’ocupació, i condicions de treball dignes que aquesta pandèmia està devastant.

Aquestes mesures d’exempcions a canvi de signatures i a porta tancada, sense donar capacitat a altres grups polítics i forces sindicals per aportar als textos, recorda el més lleig del diàleg social que hem patit en aquest país en els últims anys. La transparència i la pluralitat en la presa en decisions haurien de dirigir el futur. Des de la USOC no deixarem de denunciar si s’obren vies a possibilitats d’acomiadament com a part de la lletra petita que no apareix en el text.

Es torna a crear una Comissió Tripartida incompleta que es reunirà els segons dimecres de cada mes, i que serà la que avaluarà els sectors que necessitin seguir amb ERTOs més enllà del 30 de juny, deixant fora a la USOC amb gran presència en sectors dels quals es tractarà, en algun cas fins i tot similar o superior presència que els anomenats “més representatius”.

En qualsevol cas, aquesta protecció és insuficient, ja que sabem que en molts sectors costarà arrencar, de manera que la USOC sol•licita que la protecció es concreti ja fins a final d’any com el cas dels fixos discontinus. Així mateix se segueix sense gestionar un esborrany d’algun pla de xoc per l’ocupació amb solucions a mig i llarg termini. Anar posant pegats fa créixer la incertesa i la sensació d’ineficàcia d’aquest anomenat diàleg social, que no ho és.

A Catalunya el diàleg social ni està ni se’l espera, un govern amortitzat i paralitzat, sense cap iniciativa en el terreny econòmic i social, quan estem en una crisi de dimensions colossals amb més de 700.000 treballadors afectats amb ERTOS i amb 467.810 persones en atur i amb una pobresa en augment, que fa necessari de forma urgent un acord sobre un pla de xoc, USOC s’ha ofert a participar sense que fins al moment haguem rebut cap resposta al respecte, la qual cosa indica que el Govern està en una altra cosa, no sabem quina és.

Posted in Notícies, Opinions and tagged .