Avui, 31 de març, se celebra el dia internacional de la visibilitat transgènere amb l’objectiu de reivindicar els drets de les persones trans i com a reacció dels discursos d’odi i les agressions trànsfobes.
En primer lloc, és necessari aclarir conceptes essencials. El terme transgènere es refereix a un col·lectiu de la societat el qual la seva identitat de gènere i/o expressió de gènere no coincideix amb les expectatives convencionals relatives al gènere i al sexe que se’ls va assignar en néixer. Aquest concepte engloba, encara que de forma no excloent, a persones que s’identifiquen com a transgènere, transsexuals, travestis, gènere queer, agènere, variants de gènere, no conformis amb el gènere, o amb qualsevol altra identitat de gènere que no compleixi amb les expectatives socials i culturals respecte al mateix. Algunes persones trans o transgènere s’identifiquen com a dones o homes, unes altres perceben la seva identitat de gènere com un continu entre totes dues o com una identitat més enllà del binari.
Així doncs, és necessari diferenciar entre sexe, gènere, identitat de gènere i orientació sexual.
El sexe: es tracta d’una etiqueta que se’ns assigna en néixer, segons els nostres genitals i cromosomes. El sexe es registra en el nostre certificat de naixement i pot ser masculí o femení.
El gènere: es tracta d’un concepte molt més complex. És una categoria legal i social i un conjunt d’expectatives de la societat sobre el comportament, les característiques i la manera de pensar de les persones. Cada cultura té estàndards sobre la forma en què les persones han de comportar-se segons el seu gènere. En general també és “masculí” o “femení ”i té a veure amb com s’espera que et comportis segons el teu sexe.
La identitat de gènere: es tracta de com se sent la persona en relació amb el seu gènere i com l’expressa a través de la seva manera de vestir, comportament i aspecte personal. Comença molt primerenc en la vida d’una persona.
L’orientació sexual: és la capacitat de cada persona de sentir una atracció emocional, afectiva i sexual per persones d’un gènere diferent del seu, del seu mateix gènere o de diferents gèneres (orientació heterosexual, homosexual o bisexual), així com a la capacitat de mantenir relacions íntimes i/o sexuals amb aquestes persones.
Per tant, a mode de resum, podríem dir que les persones trans no s’identifiquen amb el sexe, ni el gènere i/o expressió de gènere assignat en néixer. Després, la identitat trans és un tipus d’identitat de gènere, i no té a veure amb l’orientació sexual.
Juntament amb això, és important aclarir que no totes les persones trans opten per passar per una transició per a aconseguir una sensació de confort/comoditat amb el seu cos i la seva identitat de gènere. Aquesta transició pot implicar transició social, legal i/o mèdica.
Els drets humans de les persones trans es troben en una situació molt greu. Les persones transgènere s’enfronten diàriament a discriminacions basades en la seva identitat de gènere i a violacions dels seus drets humans com el dret a la integritat física, el dret a la llibertat d’expressió o el dret a la vida.
Aquesta discriminació és conseqüència dels prejudicis i els estereotips de gèneres generalitzats que es deriven de les idees estandarditzades de masculinitat i feminitat i és patida en tots els àmbits de la vida d’una persona trans (lloc de treball, escola, oci…).
Per altre, en molts països les persones transgènere no tenen accés al fet que se’ls reconegui legalment la seva identitat de gènere o en els quals, aquest reconeixement, es veu obstaculitzat per uns procediments llargs i pesats.
Però no només això, sinó que des de 2008 fins a 2021 hi ha constància d’almenys 4.042 crims d’odi cap a les persones transgènere a tot el món. En moltes ocasions aquests crims no són investigats, creant així una situació d’impunitat cap a les persones que exerceixen aquests actes violents.
És el cas d’Ihar Tsikhanyuk, un drag queen homosexual i activista LGBTI bielorús que va patir fustigació per part d’agents de la policia. “Noi, no tens por d’acabar amb 9 grams [una bala] en el front?”, va ser la resposta que l’Ihar va rebre de les autoritats del seu país quan va denunciar els fets.
Centrant-nos més en un context europeu, aquestes discriminacions també es produeixen, especialment violacions del dret a la intimitat o dels drets sexuals i reproductius.
És per això que resulta tan necessari reivindicar els drets de les persones trans, així com visibilitzar les situacions de discriminació, violació i odi que pateixen, amb la finalitat de posar fi a aquesta situació de constant vulneració dels seus drets humans.