Un dels principals desafiaments que enfronta la força laboral a Catalunya és la proliferació de contractes temporals i a temps parcial.
A l’entramat complex del món laboral contemporani, la precarietat s’erigeix com una ombra omnipresent que afecta innombrables treballadors en diverses indústries i sectors. Aquest fenomen, lluny de ser una mera estadística, constitueix una experiència palpable per a molts individus que s’enfronten a la inestabilitat econòmica, la falta de seguretat laboral i les condicions laborals adverses. En aquest context, és imperatiu desentranyar les capes que oculten la realitat de la precarietat, explorant les seves causes profundes, les seves manifestacions quotidianes i els seus impactes tant a nivell individual com societal.
Molts treballadors es veuen obligats a acceptar ocupacions amb contractes de durada limitada, la qual cosa dificulta la planificació a llarg termini i genera incertesa econòmica. A més, la precarietat es reflecteix en la falta de drets laborals, com l’absència de beneficis socials i l’escassa protecció enfront d’acomiadaments injustificats. Amb les dades a la mà, a Catalunya el 12% de la població catalana amb feina viu en situació de pobresa, una xifra que va en augment des del 2009, quan se situava en el 10%
La precarietat laboral a Catalunya és més freqüent en uns determinats sectors, com el sector de serveis, agrícola i pesquers, en operadors i muntadors de plantes i màquines, treballadores i treballadors de venta en botigues i mercats, i en ocupacions elementals.
La precarietat laboral afecta de manera desproporcionada a persones migrades. La població treballadora migrada temporal, principalment en l’agricultura i el treball de cures constitueix una gran proporció de la població treballant de manera precària. A més, les persones migrades pateixen incertesa amb els permisos de residència, i limitacions en l’accés a l’educació i la sanitat, i això fa que acabin accedint a feines mal pagades i sovint més perilloses per a la salut.
També cal incloure el treball de cures, una feina caracteritzada per la precarietat laboral degut, en part, a que en la majoria de casos, es fa de manera informal, suposant un evident risc per a la salut (per això també és molt important el concepte de salut laboral).
Tant la proporció de la població treballadora en precarietat laboral, com els efectes en salut de la precarietat laboral, és molt superior en dones respecte als homes. I així ho demostren estudis realitzats arreu del món.
En general, les dones tenen més risc de patir precarietat laboral respecte als homes al llarg de tota la seva vida laboral, tal i com es veu reflectit en l’enorme bretxa salarial que encara existeix. Això és degut a les desigualtats de gènere, les dones són per una part, les principals responsables de realitzar feina no remunerada, com les tasques de la llar així com les responsables de persones dependents de la família, i a més, per aquests motius, han d’accedir a feines de pitjor qualitat (feines informals, contractes flexibles, etc). A més, existeix discriminació en el mercat laboral, sent visible amb el famós “sostre de vidre” amb el qual topem per millorar les condicions del lloc de treball.
A la USOC pensem que necessitem voluntat política per construir una societat (més) justa. Per tal de “curar” les desigualtats en salut és necessari resoldre l’arrel del problema. És a dir, la causa que genera la precarietat laboral i a la vegada, efectes tan perjudicials en la salut de la població. Això podria incloure la promoció de contractes més estables, l’enfortiment de la protecció laboral i l’adopció de mesures per a reduir la bretxa salarial. A més, és essencial fomentar el diàleg entre els sectors públic i privat per a trobar solucions sostenibles que millorin les condicions laborals i promoguin l’estabilitat econòmica de Catalunya.