Després de diverses setmanes de negociacions i d’una vaga de 6 dies, avui s’ha signat un calendari laboral per al 4t torn de producció.
El passat 3 de gener es va iniciar una vaga de caràcter indefinit a la factoria de CACAOLAT dels treballadors de producció, com a rebuig a les pretensions de l’empresa d’establir per al 4t torn d’un règim de treball de tots els caps de setmana durant els mesos d’estiu, que era un autèntic abús i que impedia conciliar la vida laboral i familiar, en ser jornades de treball de 12 hores diàries durant el cap de setmana.
Aquest conflicte va tenir el seu antecedent en l’any 2017 quan l’empresa amb el procediment establert per l’Art.41 de modificació substancial implantar un 4t torn i es va presentar un calendari laboral que establia només tres caps de setmana durant els mesos d’estiu. Però per 2018 l’empresa va establir més caps de setmana de treball i per 2019 la proposta contemplava tots els caps de setmana d’estiu.
Aquesta proposta de l’empresa va provocar el rebuig dels treballadors i del comitè d’empresa, en la qual USOC està representat. Però l’empresa no va modificar aquesta proposta tot i el rebuig dels treballadors i, després de diverses setmanes de negociacions sense que l’empresa fes una proposta, es va convocar vaga indefinida la qual es va iniciar després de la primera reunió de mediació el dia 2 de gener on l’empresa no va modificar la proposta.
Durant la vaga l’empresa es va posicionar inicialment en una negativa intransigent a la negociació per a posteriorment, observant l’èxit de la vaga, acabar cedint i possibilitant un acord que establia un màxim de 5 caps de setmana durant els mesos d’estiu exclòs agost i un de sol al desembre.
Aquest principi d’acord es va tancar el 8 de gener i després s’ha implementat en unes negociacions que han durat diverses setmanes i que finalment s’ha tancat amb el vot favorable dels treballadors i amb l’acord amb l’empresa.
Per USOC, aquest conflicte de CACAOLAT és la demostració que els abusos en matèria de flexibilitat dificulten el conciliar la vida laboral i personal. Cal un foment de l’organització de treball més humana i que no només prioritzi la producció per sobre de tot i que aquests abusos han de ser limitats per regulacions en matèria de torns i calendari laboral, i quan les empreses imposen unilateralment uns règims de treball tan durs al final aconsegueixen que esclatin conflictes que expressen un rebuig a aquests abusos que no només es corregeixen amb millores econòmiques sinó amb una millor administració del temps.