L’accés a l’habitatge continua sent la principal barrera per a l’emancipació juvenil, agreujat per salaris insuficients i preus desorbitats.
L’Observatori de l’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya ha publicat les darreres dades sobre la situació de la joventut en relació amb la seva independència residencial. Durant el primer semestre del 2024, només el 16,8% dels joves d’entre 16 i 34 anys vivien fora de la llar familiar a Catalunya. Aquesta xifra representa una caiguda de 4 punts percentuals respecte al mateix període del 2023. Malgrat aquest descens, Catalunya es manté com el segon territori amb millors dades d’emancipació de tot l’Estat.
En el conjunt d’Espanya, la situació és encara més preocupant: només el 14,8% dels joves s’havien emancipat durant la primera meitat del 2024, la pitjor dada des del 2006. Aquest any marca l’inici dels registres i coincideix amb el punt àlgid de la bombolla immobiliària, previ a la crisi del totxo.
Mai havia estat tan difícil marxar de casa dels pares, ni tan sols en els anys previs a la crisi financera del 2008 ni abans de la pandèmia de la COVID-19. De fet, en aquell moment, la taxa d’emancipació era 4 punts més alta que l’actual, i abans de la crisi del totxo se situava 11 punts percentuals per sobre.
Un problema estructural malgrat l’augment dels salaris
L’Observatori remarca que aquesta davallada es produeix malgrat un augment del 4% en el salari mitjà jove durant l’any passat i una frenada en la taxa d’atur. Així i tot, l’accés a l’habitatge continua sent el principal obstacle per a la joventut. Per poder viure en solitari a Catalunya, una persona jove hauria de destinar més del 100% del seu salari net mensual al lloguer. En el cas de voler adquirir un habitatge, caldria dedicar tots els ingressos de gairebé cinc anys sense gastar ni un sol euro per pagar l’entrada, i posteriorment, destinar el 74,5% del sou a la hipoteca.
Diferències segons els segments d’edat
L’informe també posa en relleu una diferencia significativa segons els trams d’edat. Mentre que l’emancipació entre els joves de 16 a 29 anys continua a la baixa, el percentatge de persones que viuen fora de la llar familiar augmenta de manera notable en el segment de 30 a 34 anys. En aquest grup, la taxa d’emancipació a Catalunya supera el 70%, situant-se lleugerament per sobre de la mitjana espanyola.
Aquestes dades evidencien les dificultats creixents per a la joventut catalana i espanyola a l’hora d’independitzar-se i posen de manifest la necessitat de polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge i promoguin condicions laborals dignes per als joves.
Mesures urgents per a millorar l’emancipació juvenil
El panorama és alarmant. La combinació de baixos salaris, ocupació precària i preus d’habitatge desorbitats impedeix a la joventut catalana desenvolupar un projecte de vida autònom.
Des de diverses organitzacions juvenils i sindicats, com la USOC, exigim la implementació de polítiques públiques urgents, entre elles:
- Un estatut de les persones becàries que garanteixi condicions dignes.
- Salaris que permetin no sols la supervivència, sinó una vida digna.
- Un pla integral d’accés a l’habitatge, que inclogui la limitació dels preus del lloguer, la construcció d’habitatge públic i el control de l’ús turístic.
- Polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social amb un enfocament de drets humans i d’equitat de gènere.
Sense mesures estructurals i una voluntat política ferma, la joventut catalana continuarà atrapada en la precarietat, sense possibilitat d’accedir a una independència real.